"Fer esquifença"

Coneixeu l'expressió "fer esquifença", amb el mateix significat que la italiana "fare squifo"?

Si la coneixeu, on l'heu sentit a dir?

al DCVB no hi figura.

Has volgut dir (o més aviat escriure) "fare schifo"?

No; he consultat totes les fonts que tinc a mà catalanes, occitanes i aragoneses. Pareix que hauria d'estar relacionat amb "esquif" i "esquifit"; i la cosa no lliga. Segurament deu ser una forma deformada (possiblement per contaminació d'esquif o esquifit), de "fer esquivança" (d'esquivar, doncs), que sí que existeix en català, aragonès ("esqui(v/b)anza") i occità.

Benediccions,

Gombaldus episcopus

Fra Gombau escrigué:

Has volgut dir (o més aviat escriure) "fare schifo"?

No; he consultat totes les fonts que tinc a mà catalanes, occitanes i aragoneses. Pareix que hauria d'estar relacionat amb "esquif" i "esquifit"; i la cosa no lliga. Segurament deu ser una forma deformada (possiblement per contaminació d'esquif o esquifit), de "fer esquivança" (d'esquivar, doncs), que sí que existeix en català, aragonès ("esqui(v/b)anza") i occità.

Benediccions,

Gombaldus episcopus

Sí, volia dir "fare schifo". L'he sentit a Lleida, a una persona d'uns 40 anys [escolaritzada sempre en català, a l'Espiga] amb pares nascuts a la ciutat, i amb un significat proper a "fer fàstic/angúnia algú o alguna cosa"

Doncs no sé, és sorprenent, però tot podria ser. Al capdavall, tots parlem llatí. De tota manera, així d'entrada, i tenint en compte que ni Coromines dóna referència de res per l'estil, fa la impressió de ser una italianada i prou. Però ja dic, de més verdes en maduren...

Gombaldus episcopus

Jo mai ho havia sentit això de "fer esquifença".

Coneixia esquif ....

http://pdl.iec.es/entrada/fitxa_DIEC.asp?MOCODI=18831&Page=dilc

esquif m. Embarcació de servei d'una galera.


http://www.termcat.cat/termgia/termnorm/fitxes/2/207560_36.html


esquif m

es esquife

es skiff

fr skiff

en single

<Esports: Rem>

Bot de banc fix de rem en couple d'uns 7,5 m d'eslora i 14 kg de pes mínim, tripulat per un remer.

http://ca.wikisource.org/wiki/Canig%C3%B3/Cant_quint





Autor:
Jacint Verdaguer

Títol:
Canigó

No es mort lo comte encara, sols es ferit, es ferit de l'
espatlla per arma vil; no la manejan nobles, sinó assessins. No tant com la
ferida sent lo despit, quant tots los seus veu caure y entre enemichs; quant veu
que se 'ls ne duhen, pensa morir! Catorze moros negres, bons per butxins, ab
cadenes lo lligan, com un mastí. Al alçar se de terra llança un sospir: -¡
Malehida la fletxa que m' ha ferit! ¿ per què 'l cor no 'm passava de mitj á
mitj?- A l' aygua se l' en duhen, mes aygua endins. Ay poble de Colliure, qué n' ets de trist pe'l comte Tallaferro que tens catiu,
catiu dintre una barca de sarrahins! Negroses son les ones, negra la nit, puix
núvols d' ales fosques la van cobrint, y está més negre encara son esperit, son
esperit que plora dintre aquells llims. Aixeca 'ls ulls en l' ayre, plorant á
rius: - En aquesta hora aydáu nos, ¡ oh Jesucrist! ans que ser de Mahoma, volèm
morir!- Al dir eixes paraules son cor reviu, d' una estrebada trenca ferro y
cordills y á les vehines barques envía un crit: -¡ Fallayres, á les falles de
Sant Martí!- Los moros no l' entenen, están tranquils; qui vetlla en la coberta
del comte 's riu, qui dorm dintre la popa segueix dormint;no dormirán pas gayre si restan vius D' una pedra
foguera se veu l' esquitx que encen un cap de falla bellugadíç, alada serp que
vola d' esquif á esquif, de serps en cada barca trobant un niu que 's creuhan
per los ayres en trebolí, com estrelles que cauhen en negra nit, com en dança
nocturna mals esperits. Quant los moros despertan al gran cruixit de les naus
que s' inflaman com polvorins, se troban sense espases y entre enemichs que ja
damunt ses testes les fan lluhir. Les ones, que eran negres, van se aclarint,
tornant se enormes lloses d' un cementir ahont moros cabuçan á cents y á mils,
enterrats abans d' hora, de viu en viu, mentre 'ls fallayres nadan, nadan
fugint, ab la pregaria als llabis, l' espasa als dits: - En aquesta hora aydáu
nos, ¡ oh Jesucrist!- Jesucrist los ajuda, ne van sortint les nines casadores y
sos fadrins.

Efectivament, és una embarcació molt lleugera, per això estan relacionats esquif i esquifit. Pot ser que l'italià "schifo" també hi guarde relació semàntica (de la idea de "feble" es pot passar a la de "fàstic", i viceversa). Però, de tota manera, aquest ús no es documenta en català (la qual cosa, evidentment, no vol dir que no haja existit mai, però ja n'és prou indici).

El problema és que hi ha tan pocs lleidatans "de tota la vida" que ens en puguen informar!!! De tota manera, aniré preguntant, a veure si algú en sap alguna cosa.

Benediccions,

Gombaldus

Fra Gombau escrigué:

Efectivament, és una embarcació molt lleugera, per això estan relacionats esquif i esquifit. Pot ser que l'italià "schifo" també hi guarde relació semàntica (de la idea de "feble" es pot passar a la de "fàstic", i viceversa). Però, de tota manera, aquest ús no es documenta en català (la qual cosa, evidentment, no vol dir que no haja existit mai, però ja n'és prou indici).

El problema és que hi ha tan pocs lleidatans "de tota la vida" que ens en puguen informar!!! De tota manera, aniré preguntant, a veure si algú en sap alguna cosa.

Benediccions,

Gombaldus

Gràcies per la informació, mossèn, però la persona de qui parlava només ha estat en contacte amb l'italià lamentable que escampen a "Polònia".

Accepcions de schifo en italià, segons mamma Garzanti:

schifo 1
s. m.
1 senso di disgusto provocato da cosa o persona moralmente o fisicamente ripugnante: quell'individuo mi fa schifo; provare, sentire schifo;...

schifo 2
s. m.
1 piccola imbarcazione per pesca costiera o per gare sportive | anticamente, piccola imbarcazione adibita al servizio di una nave maggiore
2 volta a...

Rectifico la procedència geogràfica de la meva interlocutora: sa mare és d'Alcarràs. Una altra persona amb mare d'Alcarràs també coneix l'expressió "fer esquifença".

Conxo, amb els d'Alcarràs! Fixa't que en italià hi ha "schifenza" tal qual (per bé que que és ben estrany; no sé pas d'on deu ser el dialectalisme). M'inclino per la pista italiana. Al capdavall, no és pas tan estrany: el català està ple d'italianismes, i Alcarràs sempre ha estat molt internacional.

Benediccions,

Gombaldus episcopus