La Catalunya aragonesa (A. Rovira i Virgili)

Fragment de l'article La Catalunya Major
Publicat a la revista Catalunya de Buenos Aires, el juny de 1946

----------


[...]

III La Catalunya aragonesa

La frontera occidental del Principat de Catalunya va ésser oficialment fixada, fa prop de sis segles i mig, pel desenllaç d'un plet històric entre catalans i aragonesos a propòsit de la possessió del territori situat entre els rius Cinca i Noguera Ribagorçana.

Jaume I, l'any 1244, donà la raó als catalans i decretà que aquell territori, constituït principalment per la Ribagorça, pertanyia al Principat. Hom declarava que "el comtat de Barcelona i tot Catalunya" anava de Salses al riu Cinca, i que Aragó anava del Cinca a Fariza. Del Cinca fins a Salses, era la fórmula antiga per a assenyalar els termenals catalans. Però Jaume II, influït pels aragonesos, l'any 1300 decretà que el territori corresponia a Aragó, i des d'aleshores el riu Noguera-Ribagorçana va ésser considerat legalment com el límit ponentí del Principat de Catalunya. A despit de les protestes i de les gestions dels catalans en el regnat d'aquell monarca i en els regnats següents, el decret no va ésser revocat, i els seus efectes s'han mantingut fins avui.

Cal consignar que, des del punt de vista lingüístic, la zona litigiosa no és enterament catalana ni enterament aragonesa, ans bé està composta per una franja de llenguatge aragonès (dialecte del castellà) a l'oest i per una franja de llenguatge català a l'est.

En el present segle, els catalans han intentat diverses vegades establir una nova fórmula que, dins la legalitat espanyola, fes possible la reintegració al territori oficial català de la Catalunya aragonesa, on la vella parla catalana subsisteix i on hi ha poblacions de relativa importància, com Fraga, Benavarri i Benasc. La fórmula consistiria en la celebració d'un referèndum municipal a les localitats afectades. En el decurs dles treballs parlamentaris a què donà lloc, en temps de la segona República espanyola, l'elaboració de la Constitució i la del subsegüent Estatut autonòmic de Catalunya, va ésser presentada pels diputats catalans una esmena en l'indicat sentit, però no va ésser acceptada. La més intransigent oposició –ja es pot comprendre– va venir dels diputats aragonesos.

[...]

cat1714 escrigué:

Jaume I, l'any 1244, donà la raó als catalans i decretà que aquell territori, constituït principalment per la Ribagorça, pertanyia al Principat.

Ehem... Lo mateix Jaume I que va fer de la terra valenciana un regne independent d'Aragó i Barcelona... i què?

No ho va fer per evitar que us el fotéssiu els aragonesos?

cat1714 escrigué:

No ho va fer per evitar que us el fotéssiu els aragonesos?

És una interpretació però... tendenciosa: efectivament, la noblesa aragonesa estava que no cagava en tenir una sortida a la mar. Però si la nova terra va ser repoblada majoritàriament en catalans, lo lògic seria haver expandit les terres de control barceloní, com tb va reclamar la noblesa catalaneta... i no va ser així. Mos vam fotre tots... i lo Regne de València només ha estat català lingüísticament.

aragonum escrigué:

Mos vam fotre tots... i lo Regne de València només ha estat català lingüísticament.

Correcte, mos vam fotre tots. Va ser un gran error de dividir les possessions de la corona a la mort del rei.

Lo més trist del tema és que per a reafermar la identitat independent que va tindre lo Regne de València des del principi, hui en dia s'haiguen d'agarrar a la identitat espanyola. Trist, molt trist.