Xiringall

Algú, que no sigui neoparlant, fa servir aquesta paraula?

cat1714 escrigué:

Algú, que no sigui neoparlant, fa servir aquesta paraula?

Jo només hai sentit "El ciringall", que és una asociació cultural de Sant Esteve de Llitera.

Que vol dir xiringall?

Que vol dir?....

Xiringall???? no ho he sentit a dir en ma vida

Del diccionari Alcover/Moll (http://dcvb.iec.cat/)

XIRIGALL m.
Xaragall (Organyà, Freginals).

XARAGALL (i ses var. xargall, saragall, sargall). m.
|| 1. Còrrec, regueró que forma l'aigua de pluja en escampar-se per un terreny inclinat i excavant la terra: cast. badén, arroyada. De Canigó entre els cingles un xaragall se bada, Atlàntida i. Passo tot el pla, bastant sinuós i ple en tots indrets de petits xaragalls, Massó Croq. 11. S'escapen saragalls improvisats, Rosselló Many. 114.
|| 2. Munt d'arena o pedres petites que una torrentada ha tret a les vores (Maestrat, Llucena).
|| 3. fig. Corrua, filera de coses que es deixen anar (mall.); cast. retahila, reguero. «¿Vols
que et mostr de dir mentides? | Un saragall te'n diré. | ¿Saps que he
vist dins un paner | un quern d'al·lotes garrides?» (cançó pop. Mall.).
Fer saragall dels doblers: llançar els diners, gastar-ne molts (mall.).
Loc.
—Fer es sargai margai: fer el desmenjat amb talent; voler una cosa i no acabar de voler-la (men.).
Refr.
—«Guarda't
d'aigua que no corre, que, quan corre, fa sargai»: es diu referint-se a
les persones pacífiques, que quan s'arriben a irritar, són molt
temibles (men.).
Fon.: ʃəɾəɣáʎ (pir-or., Barc., Tarr.); ʃəɾəɣáј (or. en general); ʧaɾaɣáʎ (Tortosa); səɾəɣáј (mall.); saɾɣáʎ (val.); səɾɣáј (men.); əʃəɾəɣáʎ, əʃəɾəɣáј (or.); ʃurəɣáј (Empordà).
Etim.: de aragall, mat. sign., amb un element inicial que podria venir del prefix llatí ex-. De aragall (mot d'origen insegur, probablement pre-romà), amb el prefix ex-, s'hauria format el verb eixaragallar, i com a postverbal d'aquest s'hauria extret el substantiu eixaragall o xaragall (cf. Corominas DECast, i, 259).


Del Lèxic de la Llitera, de Xavier GIRALT:

CIRINGALL m. Parrac, pellingot (Aç, Per, SE). Vars.: ceringall (Ab), xiringall (Cs). Cast. harapo, colgajo. Cf. drapot, falandraix, tricall.


Benediccions,

Gombaldus, episcopus ilerdensis

Fra Gombau escrigué:

Del diccionari Alcover/Moll (http://dcvb.iec.cat/)

XIRIGALL m.
Xaragall (Organyà, Freginals).

XARAGALL (i ses var. xargall, saragall, sargall). m.
|| 1. Còrrec, regueró que forma l'aigua de pluja en escampar-se per un terreny inclinat i excavant la terra: cast. badén, arroyada. De Canigó entre els cingles un xaragall se bada, Atlàntida i. Passo tot el pla, bastant sinuós i ple en tots indrets de petits xaragalls, Massó Croq. 11. S'escapen saragalls improvisats, Rosselló Many. 114.
|| 2. Munt d'arena o pedres petites que una torrentada ha tret a les vores (Maestrat, Llucena).
|| 3. fig. Corrua, filera de coses que es deixen anar (mall.); cast. retahila, reguero. «¿Vols
que et mostr de dir mentides? | Un saragall te'n diré. | ¿Saps que he
vist dins un paner | un quern d'al·lotes garrides?» (cançó pop. Mall.).
Fer saragall dels doblers: llançar els diners, gastar-ne molts (mall.).
Loc.
—Fer es sargai margai: fer el desmenjat amb talent; voler una cosa i no acabar de voler-la (men.).
Refr.
—«Guarda't
d'aigua que no corre, que, quan corre, fa sargai»: es diu referint-se a
les persones pacífiques, que quan s'arriben a irritar, són molt
temibles (men.).
Fon.: ʃəɾəɣáʎ (pir-or., Barc., Tarr.); ʃəɾəɣáј (or. en general); ʧaɾaɣáʎ (Tortosa); səɾəɣáј (mall.); saɾɣáʎ (val.); səɾɣáј (men.); əʃəɾəɣáʎ, əʃəɾəɣáј (or.); ʃurəɣáј (Empordà).
Etim.: de aragall, mat. sign., amb un element inicial que podria venir del prefix llatí ex-. De aragall (mot d'origen insegur, probablement pre-romà), amb el prefix ex-, s'hauria format el verb eixaragallar, i com a postverbal d'aquest s'hauria extret el substantiu eixaragall o xaragall (cf. Corominas DECast, i, 259).


Del Lèxic de la Llitera, de Xavier GIRALT:

CIRINGALL m. Parrac, pellingot (Aç, Per, SE). Vars.: ceringall (Ab), xiringall (Cs). Cast. harapo, colgajo. Cf. drapot, falandraix, tricall.


Benediccions,

Gombaldus, episcopus ilerdensis

Osti tu, que en fa de temps que no sentíe la paraula falandraix.

Rai que ma avia ha desistit i ja no me diu que deixe d'anar vestit com un "esfalandraixat".

Fra Gombau escrigué:

Del Lèxic de la Llitera, de Xavier GIRALT:

CIRINGALL m. Parrac, pellingot (Aç, Per, SE). Vars.: ceringall (Ab), xiringall (Cs). Cast. harapo, colgajo. Cf. drapot, falandraix, tricall.


Benediccions,

Gombaldus, episcopus ilerdensis

Gràcies mossèn, era aquesta la idea que en tenia. Però pensava que podia dir també "andròmina" o "cosa que fa nosa".

És fàcil passar d'un sentit a l'altre. No en deus anar gaire desencaminat.

Per cert; res de "mossèn". El meu tractament és de "Excel·lentíssim i Reverendíssim Senyor Bisbe".

Potxons i benediccions,

Gombaldus episcopus

Moltes gràcies. Déu Nostre Senyor ho pagui a la Vostra Excel·lència Reverendíssima.