Gran Partal...

Extret de Vilaweb.
************************************************************************DIMECRES, 03/10/2007 - 06:00h

Estabilitat? de què moreno!

Juan Carlos de Borbon diu que el seu regnat ha portat l'estabilitat i la democràcia a l'estat espanyol. La premsa del règim udola de plaer i els partits, quasi tots, aplaudeixen com a correctes cortesans que són. Tot molt bonic, excepte perquè és mentida. La pretesa estabilitat que ens ha regalat el Borbó només sembla estable perquè els demòcrates no han, no hem, parat d'acceptar renúncies. I tot i amb això ja en parlarem, que a la vista de tot el que passa aquests dies parlar d'estabilitat mentre portes posada la corona no deixa de ser una miqueta divertit.

Quan Juan Carlos parla d'estabilitat supose que vol dir que ell encara és rei i que PSOE i PP es poden anar alternant en el govern de l'estat mentre l'Audiencia Nacional els deixa tranquils i no para d'emprenyar als altres. I, supose que també vol dir que de moment només ha perdut el Sàhara en la llista dels territoris que eren indiscutiblement espanyols quan Franco li va donar les claus de la caixa i el sabre de comandant suprem. Vist des de la seua perspectiva potser sí que hi ha hagut estabilitat si tenim en compte que tota l'oposició, començant per aquell tal Isidoro que acabaria sent conegut com Felipe González, el coneixien com "Juanito el Breu". Però la llista que explica la pretesa estabilitat és farcida no de mèrits seus sinó de renúncies de l'oposició democràtica. O hem oblidat ja quan el PSOE acceptava una democràcia on el Partit Comunista no hi tenia lloc? O que Esquerra Republicana no es va poder presentar a les primeres eleccions perquè era il·legal? O que la sacrosanta Constitució es va pactar sota l'amenaça gens metafòrica dels sabres, arraconant reivindicacions com el dret a l'autodeterminació amb la qual tots deien que eren d'acord? Hauríem d'oblidar també que els atemptats ultres al País Valencià, començant pels que va patir Joan Fuster, mai van ser investigats? I la maniobra que coneguem encara avui com el cas Scala i que va enfonsar els anarco-sindicalistes? I el 23F? Què era una mostra d'estabilitat potser? I tot allò de l'OTAN que era que no i va ser que sí? I els pactes de la Moncloa i la domesticació dels sindicats. I la implicació mai prou explicada de Juan Carlos en part de la maniobra que acabaria espatllant el ruc de Tejero, què era? I els silencis sobre la seua peculiar família? I la impossibilitat de saber res sobre els seus foscos negocis que han portat a presó fins i tot alguns dels administradors de la seua sorprenent fortuna? Sorprenent sí. I tant. Era un pobre de solemnitat i ara és un dels rics més rics. I dic jo que no serà amb el sou ordinari que cobra, només, que s'ha fet tan ric. Però, és clar, en una nova mostra d'estabilitat els partits del règim van impedir el mes passat al congrès espanyol que es pogués saber, només això, el que cobra de nosaltres. I afegiu tanta cua com vulgueu, de la LOAPA als morts de Vitòria, del cinc per cent al parlament valencià a que encara avui, trenta anys després!, no siga possible honorar com cal els morts per lluitar per la democràcia mentre ell conspirava contra el rei, el seu pare, amagat rere les faldilles del marit de la Collares.

Estabilitat diu? Ca! Vergonya, en tot cas. Per a nosaltres i els nostres pretesos líders que han tragat tot el que sabien i més, afirmant en veu baixa que ho feien no perquè volien sinó perquè no hi havia més remei, i perquè ves què hi farem. Però això sí: en veu alta vinga a aplaudir i aclamar la monarquia, aquesta europea i discreta monarquia que ara tanca revistes i després persegueix fotògrafs o mira d'engarjolar gent que es nega a acceptar la vergonya heretada. Fins ahir mateix.
Vicent Partal director@vilaweb.cat