Martí Sales
Quin cony de Països Catalans és el que tan abrandadament reivindiqueu?
L’avorriment i l’estultícia feta poble?
On són la rialla i l’escatologia i el glamur que ens caracteritzaven?
On és l’esperit de carrer del barri xino d’en Vallmitjana i d’en Casavella?
I la picaresca de sota montjuïc, la salabror quinqui de la Barceloneta,
l’alegria rumbera dels gitanos de Gràcia?
Si no tenim això, si ja no hi ha res d’això,
si no som el que érem,
si no som res (però fa de mal dir),
fem-nos fora, deixem pas als altres,
auto-exiliem-nos, fotem el camp:
fora catalans dels Països Catalans!
Preferim les picants espècies d’orient i les discoteques llatines on la gent es pega, sí,
però
almenys ballen! Preferim els sevillanos que parlen amb la zeta,
preferim els avis que parlen i escriuen en català pre-fabrià! Preferim
la pesadilla argentina i les màfies russes, les italianotes que
refreguen les natges al passar per davant de la cazalla! Preferim els
salats i els arrauxats d’arreu abans que la grisor menestral d’aquí,
els mil d’accents de qualsevol poble que el fotut barceloní que
malauradament parlem!
Universal i ultra-local, la catalanitat és viatjar molt i dir que tot és una merda
és desitjar secretament fotre el camp però sempre tornar
és en Francesc Pujols fotent-li el dit a la xona de la Lídia de Cadaqués
són en Dalí i en Lorca tocant-se gens dissimuladament el cul
és en Josep Pla pelant-se-la davant d’un plat de seques
és l’Aladi i la Santpere cantant a duet “El vestir d’en Pasqual”
és dur la Moreneta tatuada al pit i fer màgia negra
és mirar-se molt el melic i no netejar-se’l mai
Però el més importants és:
I on és que hem deixat els lluentons?
ON SÓN ELS LLUENTONS QUE’NS FEIEN BRILLAR?
Volem
un país eufòric, un país amfetamínic, orat, eixelebrat, golafre,
canalla, ocurrent, de llargues sobretaules i infinits vermuts, de
festes majors de barri i res de macroespectacles, de taverna i sala de
festes, d’ateneus populars i de sardinades a la platja, d’Einstein al
carrer Canuda i de Miles Davis al Palau de la Música, del modernisme
més passat per absenta i del romànic de la cara fosca del Pirineu, de
les revoltes populars i del POUM, de la caputxinada i de les
organitzacions secretes, de l’allioli i de la becada, del Delta
lisèrgic i del Montseny satànic!
Volem el país que va engendrar
March i Budellam, Santos, Puigserver, Miró i Dioptria, Cassasses,
Mompou i Peret, Jujol, Anarcoma i la mare que els va parir!
Espitregats o amb corbata de seda, (res de caspa botiguera!),
o els carrers o els palaus!
De les barricades al cel
(de neó
del Paral·lel)