La cara oculta dels pantans de franco

Vau veure ahir nit el documental de tv3?

Més info aquí

va ser força interessant, molt.

però vaig tenir un dubte, per què alguna intervenció d'un "alcalde en funcions de camporells", de l'ex president d'enher i de la dona d'un militant comunista que arribà d'andalusia, les feren en català i en espanyol?

El campo vidal va deixar anar alguna "ribagorçanada"... però és la seva llengua materna?

Ne vaig vore un trocet del final... :-( No sabeu com se pot aconseguir el documental? Algú té l'emule a mà a vore si hi ix?

Jo vaig veure un bon tros, em va agradar molt.

Manolo = Camporrells.

Jo em pensava que ere un poble

Us estava escrivint i se m'ha penjat la cosa esta de l'internet i se me n'ha anat tot al carall.

Deia que l'alcalde en funcions devia passar al castellà perquè deuria tindre apuntant-li la dona al costat, "la Manya" (ja està dit tot). Per cert, que la Manya és una excel·lent jotera.

Pel que fa a Campo, crec recordar que la mare (filla de Vida, "Merlli" de Sanui) els parlava castellà, almenys parlen castellà entre germans. Però ell sempre ha parlat català amb tothom, i n'ha estat un defensor (com també ho ha estat l'alcalde en funcions), especialment en la seua època al capdavant del PSUC a Cornellà. El que passa és que fa molts anys que volta per les Espanyes, i ha perdut el bon accent, tant quan parla barceloní com quan parla camporrellà (que cada vegada li costa més). L'exalcalde que hi eixia era son pare.

Em penso que algun convidat esporàdic al fòrum en sap un niu, de tot això.

Per cert que alguns dels testimonis més crítics eren (i són) franquistes convençuts.

A mi, el reportatge em va semblar excel·lent (i escruixidor).

Com veieu, els serveis episcopals d'espionatge continuen funcionant. Benediccions,

Gombaldus, episcopus ilerdensis

ranciolí escrigué:

Jo em pensava que ere un poble

En fin. Si ranciolí, Manuel Campo Vidal ye de Camporrells.

Fra Gombau escrigué:

Per cert que alguns dels testimonis més crítics eren (i són) franquistes convençuts.

No fotis? wow!!!

A vore si surt "l'esporàdic" i ens explica alguna coseta....

Joannòt d'Òstariz escrigué:

ranciolí escrigué:

Jo em pensava que ere un poble

En fin. Si ranciolí, Manuel Campo Vidal ye de Camporrells.

Això ja era conegut, només preguntava per la llengua en la que va aprendre a parlar. en fra ja ens explica que ha patit, primer, de barcelonitis i, després, de espanyolitis, i per això ha perdut el "camporellà".

Rondinaire escrigué:

Això ja era conegut, només preguntava per la llengua en la que va aprendre a parlar. en fra ja ens explica que ha patit, primer, de barcelonitis i, després, de espanyolitis, i per això ha perdut el "camporellà".

Quereva dir que tiengo relacion familiar dan ell, en açò de dir-le Manolo.

Joannòt d'Òstariz escrigué:

Rondinaire escrigué:

Això ja era conegut, només preguntava per la llengua en la que va aprendre a parlar. en fra ja ens explica que ha patit, primer, de barcelonitis i, després, de espanyolitis, i per això ha perdut el "camporellà".

Quereva dir que tiengo relacion familiar dan ell, en açò de dir-le Manolo.

Doncs, si tens relació familiar amb ell .... pots respondre la pregunta?

Rondinaire escrigué:

Joannòt d'Òstariz escrigué:

Rondinaire escrigué:

Això ja era conegut, només preguntava per la llengua en la que va aprendre a parlar. en fra ja ens explica que ha patit, primer, de barcelonitis i, després, de espanyolitis, i per això ha perdut el "camporellà".

Quereva dir que tiengo relacion familiar dan ell, en açò de dir-le Manolo.

Doncs, si tens relació familiar amb ell .... pots respondre la pregunta?

Sí.

En aquella època, entre les parelles lingüísticament mixtes es parlava
castellà als fills. Jo en sóc un exemple: el català el vaig aprendre al
carrer, i encara amb dificultats perquè, pel fet de ser d'Osca ma mare,
tothom se m'adreçava en castellà. De tota manera, l'univers lingüístic del
carrer era pràcticament catalanoparlant. Havies de ser molt totxo per a no
esdevindre catalanoparlant de facto. Conec casos de gent en les mateixes
condicions que després han arribat a parlar el castellà gairebé amb
dificultats, tot i ser castellanoparlants de llengua materna.

El cas de Campo (per cert, en la meua intervenció anterior, on deia que sa mare era filla de Vida ha de dir, naturalment, Vidal), van marxar de Camporrells quan ell era molt jovenet. La seua "barcelonitis", doncs, va se més aviat forçada. Per cert que, quan érem petits, en dèiem "Manuel José". Després, de gran, en dèiem -i es feia dir- Manel. A Camporrells no n'hem dit mai ni Manuel ni Manolo.

Ah! Tot i que jo no sóc pas ningú ni per a defendre'l ni per a atacar-lo, cal recordar que va estar un dels pioners de la premsa en català (Tele-Express) i de la televisió en català (Miramar-Circuit Català).

Benediccions,

Gombaldus episcopus

Umm, pero yes mès jove que ell, no?
Igual conoixes als mios progenitors.

Sóc nou o deu anys més jove que ell. Sóc collita del 58. Escriu-me i t'ho diré.

+
Gombaldus