Extret de Vilaweb
*******************************************************
Multitudinari comiat a Xirinacs
Tot i la pluja, més de 3.000 persones van donar ahir l'últim adéu al lluitador antifranquista i el van homenatjar
el contrapunt
«Si algú em troba li prego que, estigui com estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci.» Però va ser impossible respectar l'última voluntat de Lluís Maria Xirinacs. L'estima popular va fer que més de 3.000 persones assistissin ahir al seu comiat i l'acompanyessin durant tot l'acte amb paraules de record i consignes nacionals. L'església de Santa Maria del Mar de Barcelona va quedar petita per retre homenatge a l'exsenador i sacerdot, fins al punt de deixar fora de la catedral del mar molts dels qui es van apropar per dir-li l'últim adéu. L'acte va acabar al Fossar de les Moreres, on la pluja no va aigualir un comiat ple de crits a favor de la independència i la terra lliure, i on les senyeres i les estelades van desafiar el mal temps, i moltes altres coses.
Lluís Maria Xirinacs va decidir morir en soledat, però va viure pel seu poble. Per ell, la vida era una actitud, i la mort, finalment, també. Va ser un despertador de consciències... i de mala consciència. Per a molts és més còmode recordar el Xirinacs que lluitava contra la dictadura que el que es declarava «amic d'ETA i Batasuna». Vaig tenir l'honor d'estar amb el Xiri tota aquella Diada del 2002, i les seves paraules no tenien res d'excèntric ni d'improvisació. Era un cop directe al pensament únic instal·lat a l'Estat, també a casa nostra, en relació amb les lluites d'alliberament nacional. Però en Xirinacs no era un lluitador a la contra sinó a favor. A favor de la democràcia. I dels drets col·lectius, que són els drets de les persones. Els drets resideixen en les col·lectivitats i els individus els exerceixen. I en el cas dels Països Catalans pel Xiri era molt simple: com que no es respecten els drets nacionals no som lliures, i per tant, amb dictadura o sense cal continuar lluitant. D'això alguns en diuen raresa, però és coherència i lleialtat. Ho tenia tan clar que se sentia esclau perquè el seu país ho és dels estats. «Han perdut un esclau», va retronar en el silenci del bosc ripollenc des de la seva colpidora nota pòstuma. Recentment, l'amic Josep Maria Terricabras em comentava que en aquesta pseudodemocràcia predominen els súbdits per sobre dels ciutadans. I jo hi afegeixo que cal valentia per ser ciutadà i no súbdit. En Xirinacs la va tenir fins a l'últim dia. No tothom pot dir el mateix. Les paraules d'en Terricabras també en tenien, de valentia. Les va pronunciar al costat dels «amics» d'en Xirinacs.
Al so de les campanes de les 10 del matí, ningú més podia entrar a Santa Maria del Mar. La basílica va convertir-se en el centre del catalanisme per retre un sentit homenatge a un dels seus lluitadors per la pau i la llibertat més distingits. Ningú no va voler deixar passar l'oportunitat d'acomiadar-se de Xirinacs en un funeral oficiat pel monjo de Montserrat Jordi Castanyer, qui va començar el seu parlament amb les últimes paraules de l'exsenador. Castanyer va assenyalar que Xirinacs era un home «en recerca permanent de la llibertat», del qual va destacar la personalitat patriòtica i compromesa amb la seva terra.
Destacades personalitats polítiques van fer acte de presència a la missa. A primera fila de l'església hi havia familiars de Xirinacs i representants de les institucions públiques catalanes, com ara l'alcalde accidental de la ciutat, Ramon Garcia Bragado, i el vicepresident i president en funcions de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira. També hi havia, als bancs principals, el portaveu de CiU al Parlament, Felip Puig, i el cap d'Esquerra a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella. Entre la multitud, també hi havia el portaveu al Congrés d'ERC, Joan Tardà, i la portaveu d'ICV, Dolors Camats.
ACTE AL FOSSAR
En acabar la missa, més de 20 minuts d'aplaudiments i crits en favor dels Països Catalans van acompanyar el fèretre fins al Fossar de les Moreres, lloc on Xirinacs va fer el seu últim discurs el 2002 i on se li va donar l'últim adéu. La pluja no va impedir que en el lloc on són honorats els qui van ser defensors de Barcelona el 1714 es llegís l'Acte de Sobirania que Xirinacs va deixar com a escrit pòstum, en què expressava el seu sentiment «d'esclau en uns Països Catalans ocupats». Parlaments d'amics, actuacions musicals, crits en favor de la independència, estelades i senyeres onejant i Els Segadors, cantat per una plaça plena de gom a gom, van posar el punt final a l'emotiu comiat.
Tots aquells que ho van desitjar van poder entrar a la capella instal·lada en el Memorial 1714 per acomiadar Xirinacs, i deixar els seus desitjos en els llibres de record col·locats per a l'ocasió. Es van veure llargues cues per accedir-hi. Tot i que en principi es preveia enterrar Xirinacs al cementiri de Roques Blanques del Papiol, des de la Fundació Randa s'ha confirmat que les cendres de Xiri reposaran al Fossar de les Moreres, on l'Ajuntament de Barcelona s'ha compromès a estudiar la col·locació d'una placa d'homenatge.
****************************************************
Índex 
Dg Ago 12, 2007 11:49 pm