De sobte, a CiU s’han adonat que se’ls acaba la menjadora i ara tot són escarafalls. És l’enèsim atac de banyes, i ja comencen a ser massa seguits. “Traïció”, bramen. “Esquerra s’ha venut el país als socialistes”, afirmen. Potser sí. En comptes de “país”, però, potser haurien de dir “pastís”, que això són en realitat la Diputació de Lleida i els consells comarcals. Sigui com sigui, no és menys cert que ells s’ho han buscat, i amb ganes. Han estat anys i panys de menyspreus pels pobres, de colar submarins dins dels republicans per enfonsar-los, de pactes amb el PP i de voler monopolitzar el poder peti qui peti. Reculls el que sembres, vet-ho aquí. D’altra banda, aquests que ara es donen cops al pit i proclamen que ens estan prenent la terra són els mateixos que, també durant anys i panys, han anat fabricant candidatures locals a partir de tot el que trobaven, inclosa la dreta més rància, exfranquista i espanyolista. Gent a la qual Convergència li anava bé perquè manava, i prou. Ja veureu com ara, amb la mateixa facilitat, els mateixos aniran a petar als socialistes. I sense cap vergonya. Ja ha començat a passar en alguns llocs de la muntanya, i a la plana ocorrerà el mateix. Contràriament al que se sol dir, el poder no desgasta. Al contrari. El poder, sàviament utilitzat, compra. I, si alguna cosa saben fer els polítics, és vendre’s. Val a dir, a més, que els números canten i demostren que l’abstenció galopant dels darrers temps es nodreix d’antics votants convergents. Alguna cosa passa a casa vostra, nois i noies de CiU. Massa candidats de plàstic, segurament. Massa nois xulets a Barcelona que no saben ni un borrall del que passa a comarques. I massa ganivetades per dins. Fa lleig que surti un candidat afirmant que li han fet el llit des del propi partit. CiU necessita un lifting, una neteja de cutis urgent. Això passa quan t’has rentat massa vegades amb un drap brut. Reculls el que sembres.
JOSEP TARRAGONA I CASTELLS
opinio@lamanyana.cat
(4/6/07)