Viles i Gents
18 May, 2007
Viatge per les paraules
T. Bosque Categoria: Article Viles i Gents
Anem pel Baix Aragó camí de La
Ginebrosa i Aiguaviva per participar en el Projecte d’Animació Cultural
a les Escoles de la Franja, i el camp és un goig de llum, caloreta i
paisatge en pau. Les cireres de l’horta escomençen a pintar i les
oreres de la carretera no poden estar més farcides de roselles,
ontines, timó, romers, rabanices, malves, margall i margarites. Los
coscolls, els xops i els pins en més llustre que mai.
El Bergantes baixe més fort de lo normal, però no tant de n’ample en
ample com els primers dies de maig després de les plogudes. Perillós
este riu valencià si ne caiguere una de grossa, gota freda o tronada,
per les serres de dalt; per això deixen, cap al estiu, el Pantà de
Calanda un poc buit, per si un cas.
Viatjar pel terme d’una vila i repetir els seus noms és molt paregut a
viatjar per les paraules imaginant els camps, els tossals, els carrers
en la gent i les seves costums. Viatjar per lo que més estimem que hi
són les coses nostres. Estimar les tradicions i els noms. Escriure els
sentiments. Perquè un poble que estima tot lo seu i ho comboia en
il·lusió és un poble content i satisfet.
Els xiquets i xiquetes de les escoles de La Ginebrosa, La Canyà i
Aiguaviva, gràcies al treball incansable del mestre Pietro Cucalón i
els seus col·laboradors en l´assignatura, ja en saben molt d’estimar
els seus costums i vocabulari, perquè viatgen per les paraules com lo
qui va a una festa.
Es una llàstima, per ara, no poder dir lo mateix de La Codonyera, La
Torre i Bellmunt, perquè els xiquets del Mesquí –quina mala sort–
encara no han sentit dir mai als seus mestres que la llengua que parlen
és tan bonica com totes les flors que han crescut enguany per les
oreres dels camins.