Tamarit

Osti, estava escrivint un memorial inacabable i, no sé pas que he tocat, que m'ha desaparegut tot. Em fot perquè vaig a dos dits i em porta el seu temps.

Efectivament, l'ortografia i la gramàtica normativa mai no funciona a gust de tothom, ni tan sols dels de Barcelona. Repassant els meus apunts, trobo açò, que pot representar pam més pam menys els objectius de la seua difusió:








- crear ciutadans i
ciutadanes competents en la seua pròpia varietat





- dotar-los de les eines
que els permeten la comunicació i interacció amb la resta de parlants de l’àrea
lingüística catalana





per tal de:





- recuperar i salvar un patrimoni col·lectiu





- possibilitar-los el coneixement utilitari de
la llengua catalana


(No acostumo a ser tan plasta escrivint, però és que açò és material reaprofitat!)

Si ets massa unitarista, t'allunyes de la idea patrimonial, si ho ets massa poc, et carregues l'objectiu utilitari. El que passa és que la normativa catalana (establerta per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, formada per representants de tots els territoris, i que és per llei la nostra acadèmia de la llengua) dóna molt més joc del que ens pensem o, en tot cas, del que utilitzem. Jo et recomanaria la lectura dels documents de la SF de l'IEC sbre l'estàndard oral (els pots trobar penjats de www.iec.cat) i, molt especialment, la "Guia d'usos lingüístics" de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, que ens ve com a anell al dit (em penso que també l'he vista penjada d'Internet, però no recordo a on). Sobre el paper dels dialectes en la llengua comuna, pots mirar "El català d'Àneu. Reflexions a l'entorn dels dialectes contemporanis", de Ramon Sistac.

Sobre l'àrea del "volia volar però no podiva" o bé "voleva volar però no podeva", d'occident a orient: aragonès (més o menys tot el que és digne de dir-se'n), gascó pirinenc (no tot), zones de transició, català ribagorçà i pallarès, amb la Vall d'Àger, Andorra i l'Alt Urgell i fins fa no gaire, encara entrava en algun punt del Solsonès i el Bergadà. I d'altres punts escadussers. A la Llitera, Pallars i Alt Urgell predomina "voliva" (però no per la banda de Peralta). A la Ribagorça (amb la Vallfosca i la Vall d'Àssua), "voleva". Formes lleidatanes com "volee" o "voleie" pareixen indicar que el fenomen devia tindre una extensió més gran. Ah! I no ens deixéssem l'italià! I és que, com en el cas del "feit" i "lleit" (i "maití", encara que no és ben bé el mateix cas), al final resultarà que tots parlem llatí vulgar!!

D'Estopanyà, no en vull sabre res. Si seguiu per esto camí, me'n donaré de baixa.

Benediccions,

Gombaldus, episcopus ilerdensis

I

ranciolí escrigué:

esparver escrigué:

Llitera Gran: Litera xicota + Llitera estricta + Llitera irredempta

Si et fa falta un mapa i una bandera per a la teua pàtria l'Ebrenc te pot fer una ampliació del d'Estopanyà :-P

Fra Gombau escrigué:

D'Estopanyà, no en vull sabre res. Si seguiu per esto camí, me'n donaré de baixa.

Au, au, sinyo mosen no mos carranye, que ja sap que mai fem arribar la sanc al riu. (ni al pantà de Canelles)

Jo quan he anat a Fraga no he notat cap diferencia dialectal i en canvi lo català de Peualachesa es molt diferent. La comarca de la Llitera històricament va formar part del comtat de la Ribagorça?

Joannòt: jo cada dia trobo més coses de Tamarit comunes a Camporrells, mira, me'n vai assabentar l'altre dia que astí també fien en lo seu any un ball des Tochets.
Pero! en esto cas, la paraula "catacrac" és un préstec d'un amic gironí

Fra Gombau: Moltíssimes gràcies de nou, sinyor mosen, per la informació i per la bibliografia. Prometo no quedaran sense una bona revisió per part meua. I no se preocupe per lo d'Estopanyà, jo sóc molt polemista pero la meitat del que dic és broma i l'altra meitat desideris d'un nacionalista que encà ha de madurar bastant, astí i ara mateix ho e reconec. Així que vostè ni cas.

Elladan: Que jo sepie, la Llitera va estar molt de temps sota domini musulmà mentre lo comtat de Ribagorça era cristià i, si no m'equivoco, després de la reconquesta esta terra va pertànyer a la Ribagorça en determinades èpoques. De tota manera, lo feit que hi haigue una continuitat lingüística del ribagorçà des de la Ribagorça fins a la Llitera dubto que vingue determinat per l'adscripció administrativa a n'ixo comtat. No sé, suposo que les relacions i lo fluxe de migració entre les dos zones eren més habituals.

Estic especulant. Algú te ho sabrà dir millor que jo.
I si no, l'hai preguntaré a mon tio segon, que se veu que és historiador;
no hi he charrat mai en ell pero pareix un bon moment per fer-ho e.

Hi ha una continuïtat humana i, en conseqüència, dialectal entre la Ribagorça i la Llitera. Es nota, per exemple, en els cognoms de la gent. Els excedents de població del que diem "montanya" (sic) sempre han baixat cap a la terra plana (es pot seguir est procés humà a les novel·les de Chauvell). Des del punt de vista cultural, doncs, la Llitera és el sud de la Ribagorça. Fins al Torricó. Per bé que la part de més al sud "segrianeja" (el Torricó, Albelda...) i la més oriental "noguereja" (Camporrells, Estopanyà i potser Valldellou; vinculats històricament a l'arxiprestat d'Àger).

Allà on se fa girella, hi ha la meua pàtria (me cago en lo colesterol del dimoni...!).

Benediccions,

Gombaldus episcopus

Fra Gombau escrigué:

Hi ha una continuïtat humana i, en conseqüència, dialectal entre la Ribagorça i la Llitera. Es nota, per exemple, en els cognoms de la gent. Els excedents de població del que diem "montanya" (sic) sempre han baixat cap a la terra plana (es pot seguir est procés humà a les novel·les de Chauvell). Des del punt de vista cultural, doncs, la Llitera és el sud de la Ribagorça. Fins al Torricó. Per bé que la part de més al sud "segrianeja" (el Torricó, Albelda...) i la més oriental "noguereja" (Camporrells, Estopanyà i potser Valldellou; vinculats històricament a l'arxiprestat d'Àger).

Tan fàcil com saber un mínim de conques fluvials; si ja ho dic jo.

Ara penso que no vas bé. La banda oriental de la comarca (Estopanyà, Camporrells, Valldellou i Castellonroi) és geogràficament ribagorçana. Però, del collet de Saganta en avall (inclòs Natjà, Baells i tota la part més poblada de la comarca, amb la capital de sempre (amb perdó de l'Esparver), desaigua a la Clamor Amarga (dita d'Almacelles). En conseqüència, té continuïtat al Segrià. I la vall de la Sosa (de Gavasa cap a Peralta, Sanui...) és subsidiària del Cinca.

Relativitza les teues explicacions geogràfiques!!!

Benediccions,

Gombaldus episcopus

Peualachesa escrigué:

La diferència mos la trobem en què quan se va normalitzar lo català escrit se van tindre en compte los trets lingüístics del dialecte central, pero les particularitats ribagorçanes se van obviar i avui dia no estan reconegudes dins lo català normatiu (correchís-me si m'equivoco, per favor!). És per açó que tinc esto problema.

No soc un expert en la llengua, per a això tenim el nostre mossen particular, però se que no només es van tenir en compte trets dialectals centrals, també valencians i balears, si que havia llegit que havien quedat una mica al marge les varietats nordoccidentals i imagino que amb elles el ribagorcà. Això passa també amb altres llengues, fixa´t en el castellà i els seus dialectes.
Tot i així Fra Gombau ja ha donat una resposta immillorable a aquesta qüestió.

Salut.

Cal tindre en consideracióque en temps de l'obra codificadora de Fabra la dialectologia catalana estava encara en els inicis. És cert que ara hem canviat la mentalitat cara als dialectes, però és que ara els coneixem molt millor!

Fins i tot en l'obra de Fabra, hi ha molta diferència entre els primers temps, al tombant de segle (l'època de l'Avenç), en què era absolutament barcelonocèntric, i els darrers temps, en què, des del seu exili a Prada de Conflent, intentava colar al diccionari dialectalismes rossellonesos!!

Tot va ser una obra d'artesania, sense Alcover-Moll, sense els diccionaris de Coromines, sense estudis de català a les universitats... Però, sens ella, ens hauríem anat tots al carall, almenys des del punt de vista lingüístic.

Benediccions,

Gombaldus episcopus

Fra Gombau escrigué:

Allà on se fa girella, hi ha la meua pàtria

Amen.

Fra Gombau escrigué:

Sobre l'àrea del "volia volar però no podiva" o bé "voleva volar però no podeva", d'occident a orient: aragonès (més o menys tot el que és digne de dir-se'n), gascó pirinenc (no tot), zones de transició, català ribagorçà i pallarès, amb la Vall d'Àger,

Estei que Aitor Carrera va publlicar fa temps un articlo sobre las desinèncias del imperfecto a Alazet. A mirar si tiengo ixo numero per casa.

Aitor CARRERA i BAIGET
La continuïtat de l'imperfect de tipus aragonès en català i occità: els casos de la Vall d' Àger i de la Vall d' Aran.
Alazet: Revista de filología, 15, 2003, pàgs. 9-28

mercés hèra! ...que ja l'aviá trobat.

Òc, que va plan!

Gombaldus episcopus occitanensis