Centralisme barsaluní

Peret: la rumba la vaig inventar jo

Cita :

PICABARALLA AMB LES FLORES
De totes maneres, l'autor de Lo mato
sap que les filles de Lola Flores continuaran entronitzant el seu pare
com l'autèntic rei de la rumba. "Sí, però Rosario canta els meus temes,
¿saps? Marcha n'és un exemple. I Lolita quan ve aquí a gravar busca els meus. El Pescaílla no va tenir èxit amb Sarandonga i si ella el va aconseguir va ser perquè va gravar amb la meva família".

"La rumba catalana es va anar creant a poc a poc --il.lustra--. I el
primer que hi va haver va ser el meu ventilador. Un ritme que, com la
meva manera de cantar i picar de mans, va sortir de mi. Abans, ni els palmeros
del flamenc eren professionals. A la rumba catalana, el picament de
mans es podia escriure en partitura. I les lletres parlaven de la carn
d'olla, el pa amb tomàquet..." ¿I què me'n diu de la ramificació
lleidatana del garrotín? "Tampoc és certa --respon--. És un pas molt
diferent de la rumba, per molt que diguin que en prové".

Al tv3 el vaig sentir a dir, també, que la rumba no és de gràcia, sinó del barri del raval,atès que ell sempre ha viscut allà.

Això es fer-se palles mentals, diuen que la rumba ja la cantava a principi dels anys 50 un gitano vell del barri xino que li deien el "Orelles"...la rumba catalana es una barreja innovadora d´influències del flamenc andalús, sobretot de pals ritmics com els tangos i les buleries i musiques que arribaven de Latinoamerica, de Cuba especialment, de fet el nom de Rumba prové d´un estíl cubà.
Els tema del garrotin es més complicat, el flamenc té un pal que és diu garrotin i és basicament igual que els garrotins que canten els gitanos de Lleida, una mica més lent i amb la mateixa tornada. El que passa és que molts pals del flamenc son reinterpretacions autòctones de musiques alienes i no tinc clar si aquest seria un cas. M´inclino més per una reinterpretació feta pels gitanos catalans del pal flamenc.
Un tema molt interessant.

Sobre el garrotín, la viquipèdia ens diu:

Cita :

El garrotín (de l'asturià garrotinada, cop de blat a l'era per desgranar-lo) és un tipus de cançó improvisada.
El seu origen és asturià. Al segle XIX es va estendre pel territori espanyol i davant l'auge de la moda del flamenc ja en el segle XX va agafar un toc d'aquest estil musical, concretament de canto chico de mans de la Niña de los Peines amb el que es va estendre. Hi ha la creença de què va arrlar especialment entre els gitanos de Lleida tot i no haver-hi proves documentals que ho permetin assegurar.

Ja podeu començar a esmolar les navalles!!!

Aps, vau veure ahir el caçador de paraules amb els gitanos de lleida i de perpinyà? m'agrae força eixe programa

No hi ha cap navalla per esmolar ja t´he dit abans que gran part del repertori del flamenc son reinterpretacions d´altres estíls o cançons, aquest n´és un i pel que veig és possible que passès per Catalunya abans d´arribar a Andalusia a principis de segle.
A la següent entrada del Google trobem una definició més complerta, almenys des del punt de vista flamenc:

http://www.tristeyazul.com/histpal/palos/garrotin.htm

Aqui hi ha un arxiu sonor amb el garrotin flamenc:

http://www.andalucia.org/flamenco/musica.php?archivo=palos/sonido/Dgarrotin.mp3

Home ... dir que hi ha la "creença" que el garrotin va arrelar als gitanos de lleida, tot i no haver "proves documentals que ho permetin assegurar".. és desconeixer tant la realitat (allò que fan els gitanos de lleida), com la música (pretendre que la música folclòrica tingui proves documentals)

Rondinaire escrigué:

Home ... dir que hi ha la "creença" que el garrotin va arrelar als gitanos de lleida, tot i no haver "proves documentals que ho permetin assegurar".. és desconeixer tant la realitat (allò que fan els gitanos de lleida), com la música (pretendre que la música folclòrica tingui proves documentals)

El garrotin tal i com el coneixem actualment data de principis del segle XX i per tant pots trobar proves documentals. Tot i aixi ja et deia al principi que sentenciar qui va ser el creador de la rumba o si el garrotin el van crear o el van copiar uns o altres és fer-se palles mentals.