ranciolí
Nombre de missatges : 854 Registration date : 06/09/2006
| Assumpte: Xile viu, Pinochet es mor Dg Des 10, 2006 9:09 pm | |
| El dictador xilè, Augusto Pinochet, ha mort aquesta tarda als 91 any d'edat, segons ha comunicat l'hospital militar de Santiago de Xile. Pinochet va tenir diumenge passat un infart de miocardi i va estar ingressat en estat molt greu. Els metges temien per la seva vida però a mitja setmana s'havia recuperat. Avui fonts de la família han explicat que el dictador havia tornat a ingressar a la unitat de cures intensives. Pinochet, recordem, té nombroses causes judicials obertes pels segrestos i les desaparicions dels seus opositors polítics, els anys setanta. | |
|
ebrenc
Nombre de missatges : 444 Registration date : 20/10/2006
| Assumpte: Re: Xile viu, Pinochet es mor Dl Des 11, 2006 2:01 am | |
| I el molt cabró ha mort de vell, cosa que jo ves-a-saber si podré abans que no es gire la truita i em fotiguen un tiro per "catalanista de mierda". Quins collons! | |
|
cat1714
Nombre de missatges : 989 Registration date : 05/09/2006
| Assumpte: Re: Xile viu, Pinochet es mor Dl Des 11, 2006 11:46 am | |
| Que l'enterrin ben fondo! | |
|
El noi del sucre
Nombre de missatges : 778 Registration date : 05/09/2006
| Assumpte: Re: Xile viu, Pinochet es mor Dc Des 13, 2006 12:59 pm | |
| Mario Benedetti ho diu ben clar. ******************************************************** A la Muerte de un Canalla
Los canallas viven mucho, pero algún día se mueren
Obituario con hurras
Vamos a festejarlo vengan todos los inocentes los damnificados los que gritan de noche los que sueñan de día los que sufren el cuerpo los que alojan fantasmas los que pisan descalzos los que blasfeman y arden los pobres congelados los que quieren a alguien los que nunca se olvidan vamos a festejarlo vengan todos el crápula se ha muerto se acabó el alma negra el ladrón el cochino se acabó para siempre hurra que vengan todos vamos a festejarlo a no decir la muerte siempre lo borra todo todo lo purifica cualquier día la muerte no borra nada quedan siempre las cicatrices hurra murió el cretino vamos a festejarlo a no llorar de vicio que lloren sus iguales y se traguen sus lágrimas se acabó el monstruo prócer se acabó para siempre vamos a festejarlo a no ponernos tibios a no creer que éste es un muerto cualquiera vamos a festejarlo a no volvernos flojos a no olvidar que éste es un muerto de mierda | |
|
Rondinaire
Nombre de missatges : 731 Registration date : 06/09/2006
| Assumpte: Re: Xile viu, Pinochet es mor Dj Des 14, 2006 12:56 pm | |
| http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=869 - Cita :
- Jordi Graupera. Les vuit diferènciesDilluns a la nit en un pis de Gràcia: un
matrimoni, xilè amb catalana, un cantant cubà que va venir de gira i va decidir quedar-se (dormint en un caixer), un català que va viure dos anys a Xile, un argentí, la seva nòvia xilena, una catalana recent casada amb un altre cubà (la dictadura no el deixa sortir de l’illa), i jo. Els xilens semblaven sorpresos davant les portades dels diaris: quanta atenció, quin gust llegir Ha mort el tirà, ¿va ser així quan va morir Franco?, també les portades el sentenciaven? Cap dels presents en sap res. Comencen les històries de la dictadura xilena, descripcions de tortures, crítiques a la vídua, teories econòmiques, alegria, ràbia continguda, copes de xampany, i el cubà que diu que comença a emborratxar-se per estar preparat quan mori Castro. Tots riem. Tenim tots més o menys la mateixa edat, menys de trenta, però els catalans estem serens, quasi absents. No hi érem, o no conscientment, ni quan Franco la desembeinava ni quan se la va embeinar definitivament. Les comparacions amb Pinochet les hem après a l’escola: tres anys de guerra civil contra un cop d’estat amb desapareguts i tortures, quaranta anys d’autarquia franquista contra disset d’experiments econòmics xilens, morir governant o morir processat, haver fet fora el dictador en plebiscit o l’èpica de les batalles antifranquistes davant d’un règim que ni va tremolar, Guernika contra Kissinger, el feixisme dels anys 30 contra els chicago boys del sud, el “no hay mañana sin ayer” de Ricardo Lagos contra el silenci de la transició i etcètera. Al pis de Gràcia la diferència era l’absència de ràbia, de memòria personal, de memorial de greuges íntim entre els catalans. Sobre la taula els diaris seguien fent comparacions i parlant de lleis de la memòria. Periodistes de més de quaranta anys explicant encara la seva ferida, encara el seu ressentiment, encara la seva memòria com si fos rigor i periodisme. Parlen de Pinochet, però parlen de Franco. Els que no tenim memòria veiem dues vinyetes, maquillades pel temps, i és entretingut buscar les diferències però no comprenem ni vivim tota aquesta ràbia. Finalment quasi tots els parlamentaris i periodistes i lectors actuals van ser educats en escoles franquistes. A les 11 de la nit ja ens retiràvem de Gràcia, cap a casa, sense èpica. | |
|
Contenido patrocinado
| Assumpte: Re: Xile viu, Pinochet es mor | |
| |
|