Vall de Benasc

Alguna objecció?


Si em dieu els noms en aragonès en faig la corresponent versió per a la seua viquipèdia.

Estes de la Ingalaterra española (Prat de la Riba dixit) ........

Sarllè; Benàs; Ancils; Grist; Saúnc; Erisué; Sesué; Vilanòva; Sos; Ramastué; Llire; Arasán; Gia; Castilló; Urmella; Bisagorri; Renanué, Buyelgas; San Feliu(de Verí); Sa Martí(de Verí); Gabàs; La Muria; El Ru; Abi; Seira; Barbaruens.



a isto país ye antes el bestiar que la gent.

Joannòt d'Òstariz escrigué:

Sarllè; Benàs; Ancils; Grist; Saúnc; Erisué; Sesué; Vilanòva; Sos; Ramastué; Llire; Arasán; Gia; Castilló; Urmella; Bisagorri; Renanué, Buyelgas; San Feliu(de Verí); Sa Martí(de Verí); Gabàs; La Muria; El Ru; Abi; Seira; Barbaruens.

I els he d'escriure amb "v"?
O és que em brindes la possibilitat de fer el mapa en benasquès? jeje

Per respeto a la tradición, per fidelidat a la condición romanica i a la socialiçación de una posiblle normativiçación, fago servir uns criterios cientificos que en l'ortografico mantienen las peculiaridats de la suya història.

ebrenc escrigué:

Joannòt d'Òstariz escrigué:

Sarllè; Benàs; Ancils; Grist; Saúnc; Erisué; Sesué; Vilanòva; Sos; Ramastué; Llire; Arasán; Gia; Castilló; Urmella; Bisagorri; Renanué, Buyelgas; San Feliu(de Verí); Sa Martí(de Verí); Gabàs; La Muria; El Ru; Abi; Seira; Barbaruens.

I els he d'escriure amb "v"?
O és que em brindes la possibilitat de fer el mapa en benasquès? jeje

Benàs en Benasquès, ye cllaro.

Benvolgut Joannòt,

Per bé que mantindré la meua tradicional prudència i no intervencionisme sobre temes ortogràfics, especialment pel que fa al benasquès (i, per extensió, al neoaragonès), hi ha una cosa que no acabo de veure clara en la grafia "saurista" i derivades (que, d'altra banda, em pareix prou -potser la més- coherent; però que conste que jo no n'he dit res! muts i a la gàbia!):

Per què "benasquès" am un accent que representa una "è" oberta? En benasquès, com en tot el català occidental fins a Guardamar, i en occità també, la E llarga del llatí ha conservat el timbre tancat del llatí vulgar, a diferència del català oriental (è oberta en cat. central i, bàsicament, neutra en balear). En català hi ha la doble tradició escrita: "benasquès" a la "barcelonina" i "benasqués" a la "valenciana". Tant la gramàtica de l'IEC com el recent diccionari ortogràfic de l'AVL reconeixen la doble possibilitat. No seria, doncs, més coherent amb la fonètica autòctona escriure en benasquès "benasqués" (i "francés" o "fransés", etc:)?

Ja sóc prou conscient que una llengua no se salvarà o deixarà de salvar-se per això; però, posats a ser coherents...

Tot prenent-me un armanhac "Tariquet" de vit anys, t'envia cordials benediccions,

Lo sinyor bisbe Gombaldus

A veure, i de bon rollo, que m'has fotut a escriure "Benàs" i "Arasán", no vull estar corregint-ho cada dos per tres. No cal avui, pero entre tots ja em direu algo.

Si, E ubierta tonica, ben semejant a l’occitan. Que tabé fa servir è: pè, cafè, fèsta... pero ara m’acuerdo que els gentilicios en occitan son en –és... ben interesant, si.

ebrenc escrigué:

A veure, i de bon rollo, que m'has fotut a escriure "Benàs" i "Arasán", no vull estar corregint-ho cada dos per tres. No cal avui, pero entre tots ja em direu algo.

Dan la à, quero fer notar el grau d'apertura.

Al meu entendre, dins d'eix sistema ortogràfic, està bé escriure "Benàs" (la "a" només pot ser oberta) i "è" allà on la "e" és oberta (per bé que són pocs casos, ja que la "e" oberta del llatí vulgar, procedent de la E breu, normalment diftonga: "fiesta", "piedra"; d'ací el caràcter potser un xic més "aragonès" que "català" del benasquès). Està bé, insistisc, mantindre l'oposició entre "è" i "é", "ò" i "ó" (en est cas hi tenim el caràcter més "català" que "aragonès") quan convinga ( i els "fablistes" ho haurien d'admetre per al benasquès); però, precisament per això, cal donar a la "è" el que és de la "è" i a la "é" el que és de la "é". I "benasqués", com "patués", són amb "e" tancada (ho acabo de comprovar amb el Ballarín, no fos cas que clavés la pota. Quin desfet d'ortografia! I quina llàstima, perquè és un diccionari molt ben fet!).



Salutacions i benediccions,

Gombaldus episcopus

A veure, corregiu algo si cal, entre altres formes:

• Sarllè / Sarllé / Sarller / Cerller / Cerler
  
• Benàs / Benás / Benasc
  
• Ancils / Ansils
  
• Grist / Erist / Eriste
  
• Saúnc / Saünc / Sagún / Sahún
  
• Erisué / Erissué / Eressué / Eresué
  
• Sesué / Sessué
  
• Vilanòva / Vilanova / Bilanoba (d'Éssera / d'Essera / d'Esera)
  
• Sos
  
• Ramastué
  
• Llire / Lliri / Liri
  
• Arasán / Arassán / Arasàn / Arassán / Arassant
  
• Gia / Gía / Chía / Chia
  
• Castilló / Castelló / Castillón (de Sos)
  
• Urmella
  
• Bisagorri / Bissagorri / Bissaürri / Bisaurri / Bisaorri
  
• Renanué
  
• Buyelgas / Buielgas / Buielgues
  
• San Feliu / San Feliú / Sant Feliu (de Veri / de Beri / de Verí)
  
• Sa Martí / San Martí / Sant Martí (de Veri / de Beri / de Verí)
  
• Gabàs / Gabás / Gavás / Gavàs
  
• La Muria / la Múria
  
• El
  Ru / el Run / Elorrún
  
• Abi / Avi
  
• Seira
  
• Barbaruens / Barbaruéns
  

Digueu...

Jo, un cop feta la meua declaració de principis des del punt de vista fonètic, em declaro no competent (si més no des del punt de vista polític) per a dir-hi la meua. Em remeto a l'informe sobre el benasquès que signen Saura i Sistac, en nom del CERib al núm. dos de Ripacurtia, on parlen de la coherència dels sistemes i a la necessitat d'un pacte cívic al respecte.

Ara bé, tal vegada si pujo algun dia al Coll de l'Espina, des de la Taula dels Tres Bisbes potser vos faré un sermó...

Benediccions,

Gombaldus, episcopus ilerdensis

Fra Gombau escrigué:

Jo, un cop feta la meua declaració de principis des del punt de vista fonètic, em declaro no competent (si més no des del punt de vista polític) per a dir-hi la meua. Em remeto a l'informe sobre el benasquès que signen Saura i Sistac, en nom del CERib al núm. dos de Ripacurtia, on parlen de la coherència dels sistemes i a la necessitat d'un pacte cívic al respecte.

Ara bé, tal vegada si pujo algun dia al Coll de l'Espina, des de la Taula dels Tres Bisbes potser vos faré un sermó...

Benediccions,

Gombaldus, episcopus ilerdensis

Amen.
Yo he pasau una tardada molt rara dan la història de l'acentuación, no feva que pensar-ie i conto que no sigo parau siquiera ta ubrir la boca...

Em sap greu d'haver-te espatllat la tarda. La pròxima vegada miraré de parlar de berenars, o alguna cosa així; més positiva.

Benediccions episcopals,

Gombaldus

Fra Gombau escrigué:

Em sap greu d'haver-te espatllat la tarda. La pròxima vegada miraré de parlar de berenars, o alguna cosa així; més positiva.

Benediccions episcopals,

Gombaldus

No, home, no. No te'n faigues. Si me fa pensar, siempre me fará progresar, açò ye lo que importa.

bendeciu sigo.

Joannòt d'Òstariz escrigué:

Fra Gombau escrigué:

Em sap greu d'haver-te espatllat la tarda. La pròxima vegada miraré de parlar de berenars, o alguna cosa així; més positiva.

Benediccions episcopals,

Gombaldus

No, home, no. No te'n faigues. Si me fa pensar, siempre me fará progresar, açò ye lo que importa.

bendeciu sigo.

bona frase.

Sí, sí, molt d'amén però casi que no em torneu la contesta. Allavonts: que no hi ha mapa en benasquès i ja m'escoltaré a algun aragonòfil que em diga els topònims en aragonès hardcore d'este... (i així és com surten noms com Bal-de-cachicos, déu meu sinyor...!).

ebrenc escrigué:

Sí, sí, molt d'amén però casi que no em torneu la contesta. Allavonts: que no hi ha mapa en benasquès i ja m'escoltaré a algun aragonòfil que em diga els topònims en aragonès hardcore d'este... (i així és com surten noms com Bal-de-cachicos, déu meu sinyor...!).

mete els que t'he escrito yo, i au!

Perdonatme per la intromisión, pero como beigo que tamé ebe d´estar l´altra opción respecto al benasqués, no he podeu ebitar la tentación de registrar-me ta responre.

Lo primero de tot, encara que no sia lo que se pregunte, me parese que Seira y Barbaruens no fan parti de la ball (lingüisticamén ye cllaro, geograficamén un poquet tamé....).

Respecto als nomes usats asobén als mapes y escritors que emplleguen els regles de 1987, serían istos: Sarllé, Benás, Ansils, Grist, Saunc, Bilanoba, Sesué, Sos, Castilló de Sos, El Rú, Erisué, Remastué, Llire, Arasán, Urmella, Bisagorri, Renanué, San Feliu, Berí, San Martí, Dos, La Muria, Buyelgas, y no sé si me´n dixo cap.

Ista grafía, que com bedets tamé uso yo, ye fierisma y antietimologica, pero asta güe ye la més usada a totes les coses que se fan en benasqués (més que no se pensan alguns, mens que no mos gustaría). A la pllasa de l´Achuntamén de Benás i hei un lletrero ben gran que diu "CASA LA BILA" (y mos em de fer contens, perque no diu "kasa la bila"). De seguro que Joannot y yo som d´acuerdo que s´ha de cambiar la grafía, pero yo penso que apostar per una grafía fura "a la medieval"... conto que no ye biable ta cap dialecto de l´aragonés (tapoc ta´l benasqués). Una opinión personal.

Per aixó, escriu els nomes com quergues, perque asta que no i ega una persona / entidat que diga como s´ha de fer, i hai llibertat total.

ixeya escrigué:

Perdonatme per la intromisión, pero como beigo que tamé ebe d´estar l´altra opción respecto al benasqués, no he podeu ebitar la tentación de registrar-me ta responre.

Lo primero de tot, encara que no sia lo que se pregunte, me parese que Seira y Barbaruens no fan parti de la ball (lingüisticamén ye cllaro, geograficamén un poquet tamé....).

Respecto als nomes usats asobén als mapes y escritors que emplleguen els regles de 1987, serían istos: Sarllé, Benás, Ansils, Grist, Saunc, Bilanoba, Sesué, Sos, Castilló de Sos, El Rú, Erisué, Remastué, Llire, Arasán, Urmella, Bisagorri, Renanué, San Feliu, Berí, San Martí, Dos, La Muria, Buyelgas, y no sé si me´n dixo cap.

Ista grafía, que com bedets tamé uso yo, ye fierisma y antietimologica, pero asta güe ye la més usada a totes les coses que se fan en benasqués (més que no se pensan alguns, mens que no mos gustaría). A la pllasa de l´Achuntamén de Benás i hei un lletrero ben gran que diu "CASA LA BILA" (y mos em de fer contens, perque no diu "kasa la bila"). De seguro que Joannot y yo som d´acuerdo que s´ha de cambiar la grafía, pero yo penso que apostar per una grafía fura "a la medieval"... conto que no ye biable ta cap dialecto de l´aragonés (tapoc ta´l benasqués). Una opinión personal.

Per aixó, escriu els nomes com quergues, perque asta que no i ega una persona / entidat que diga como s´ha de fer, i hai llibertat total.

Castilló(de Sos?)
El Rú(acentuau?)
Conto que ya s'ha apostó "a la fura" per una grafia antietimologica. Pero tabé ye verdat que la llingüistica no ye una ciencia democratica.

Benvingut/da, Ixeya!!

La lingüistica no ye pas una ciencia democratica, tiens ragón, pero tamé te diré que les grafies mai han estau una ciencia: son una combenzión, y per aixó podem refusar les grafies usades per Angel Ballarín, Chusé María Ferrer u Carmen Castán, pero les suyes grafies yeran opzions respetables com les que defendem nusaltros.

Respecto a les correczions que me fas, Joannot, te diré:
-El Ru: ixo azento sobrabe, tiens ragón.
-Castilló de Sos: ixo "apelliu" no ye moderno com casi tots els apellits, que ye ben antigo, per aixó hu respetaría aixis.
-Un altra més: me parese que "Bisaurri" (ben pronunciau: BISAÚRRI) ye molto més común en patués que "Bisagorri", y ye més antiga (yo mai la he sentiu, tapoc a la chen d´astí).

ixeya escrigué:

La lingüistica no ye pas una ciencia democratica, tiens ragón, pero tamé te diré que les grafies mai han estau una ciencia: son una combenzión, y per aixó podem refusar les grafies usades per Angel Ballarín, Chusé María Ferrer u Carmen Castán, pero les suyes grafies yeran opzions respetables com les que defendem nusaltros.

Respecto a les correczions que me fas, Joannot, te diré:
-El Ru: ixo azento sobrabe, tiens ragón.
-Castilló de Sos: ixo "apelliu" no ye moderno com casi tots els apellits, que ye ben antigo, per aixó hu respetaría aixis.
-Un altra més: me parese que "Bisaurri" (ben pronunciau: BISAÚRRI) ye molto més común en patués que "Bisagorri", y ye més antiga (yo mai la he sentiu, tapoc a la chen d´astí).

He dito yo que no respete las grafias de Ballarín, Ferrer u Castán?

Convención coma reunión? estei que no cal, pero rai.

No son correccions, son preguntas.
Sobre Castilló, pus bé, respetem l'antiguedat.
Ye més antiga Bisaurri que Bisagorri? Ragón ye que se siente Bisaurri, pero si preguntas a bella persona dan una mica de conciencia llingüistica...

Proposta (dubto en uns quatre o cinc topònims, si hi ha cas que mossén Gombau en faiga comentari també):

Ansils
Arasan
Avi
Barbaruens
Benàs
Bisaürri
Buyelgas
Castilló de Sos
Erisué
Gavàs
Gia
Grist
Llire
la Múria
Ramastué
Renanué
el Ru
San Feliu de Verí
San Martí de Verí
Sarller
Saünc
Seira
Sesué
Sos
Urmella
Vilanova d'Esera

Feu les vostres esmenes (no sense abans haver llegit http://www.raco.cat/index.php/Ripacurtia/article/view/28753/50711).