Rondinaire
Nombre de missatges : 731
Registration date : 06/09/2006
 | Assumpte: Recuperem un vell costum: xavier roig a e-noticies.  Dc Set 13, 2006 1:46 pm | |
| - Cita :
- París bé val una via
El dia 8 de setembre el senyor Joaquim Coello (que és el president del port de Barcelona), va publicar un article a El Periódico que em va semblar força intel·ligent. El senyor Coello sap del que parla -els ho dic perquè tinc la sort de conèixer-lo personalment. Els resumeixo el raonament que fa a l'article.
Ara fa un temps, aquí es va muntar el gran escàndol arran d'una decisió ministerial francesa de no adaptar com d'alta velocitat el tram de via entre Perpinyà i Montpeller. Entre aquests dos punts ara hi ha una via que permet anar a 200 km/h, i el Govern francès ha decidit deixar-la com està. En resum, la via serà d'alta velocitat entre Barcelona i París a excepció del tros Perpinyà-Montpeller, que farà que el trajecte total duri 15 minuts més. Si els he de ser sincer els diré que jo, llavors, quan el Govern francès va comunicar la decisió, en un atac d'ira, també em vaig indignar. Però el senyor Coello raona per què la decisió francesa és encertada.
Globalment, els diré que és un error considerar que la mancança de transport ferroviari de Catalunya passi necessàriament per l'alta velocitat. Consideraríem una autèntica bajanada que un individu que habitualment té dificultats per poder pagar-se l'alimentació diària, es dediqués a escandalitzar-se si, el dia que pot menjar, no li donessin caviar per començar. Vull dir que els problemes de Catalunya amb el tren no són de poder anar a 300 km/h entre Perpinyà i Montpeller. Els nostres problemes passen per no poder anar dignament a Vic en tren. Per no poder transportar per ferrocarril al centre d'Europa les mercaderies que arriben als nostres ports (Tarragona i Barcelona).
L'article del senyor Coello raona que la inversió en via d'alta velocitat entre Perpinyà i Montpeller no es justifica. Que el tren entre aquells dos punts anirà a "nomes" 200 km/h? Molt bé. I què? Si tots els nostres problemes fossin d'aquesta magnitud voldria dir que de Barcelona a Vic, en tren, "només" trigaríem 20 minuts, no? Perquè el fet que el tram Perpinyà-Montpeller no sigui d'autèntica alta velocitat voldrà dir que el trajecte Barcelona-París es farà en 5 hores i 15 minuts, en lloc de 5 hores. De veritat, aquest és el problema que té Catalunya amb el ferrocarril?
Però la virtut que trobo a l'article en qüestió és que ens fa veure que hem perdut el seny. Ens hem acostumat que determinades coses s'han de construir, peti qui peti. Sense el més mínim sentit pràctic de la bona administració dels diners. És així que es cometen barbaritats com les del Fòrum de les Cultures, o com la gran discussió encetada sobre la "gran estació" del TGV que ha de tenir Barcelona, en lloc d'adaptar les existents, com han fet a gairebé arreu (Barcelona deu ser la ciutat amb més estacions de ferrocarril no utilitzades d'Europa). La inversió de convertir en alta velocitat el tram Perpinyà-Montpeller no es justifica, i els francesos (que tenen més bon sentit econòmic que els catalans) ho saben. Diuen que fins al 2025 no sortirà a compte i, per tant, ho deixen córrer fins aleshores.
No hauríem d'escandalitzar-nos els catalans davant del sentit comú dels de fora. I sí que ho hauríem de fer en veure la manca de sentit comú propi. De veure com es llencen els escassos diners que tenim en actes superflus, mentre encara no tenim una via de càrrega d'ample europeu de Barcelona a la frontera. Mentre encara es triga una hora i quart a arribar a Vic (si el tren no s'espatlla). O es triga massa a arribar a Igualada, o a Manresa, ... O no es pot arribar en tren a Berga, Sort, Caldes de Montbui o Moià. Si tant primmirats som amb el tram Perpinyà-Montpeller (que "només" permet anar a 200 km/h), per què no analitzem el "modern" Euromed, autèntic monument a l'aixecada de camisa. Un tren aerodinàmic, d'estètica TGV, que va a la tremenda velocitat de 100 km/h (350 km de Barcelona a València en tres hores i dos quarts).
La cultura olímpica ha fet empremta. I me n'adono llegint l'intel·ligent article del senyor Coello. Perquè no tot s'hi val. Els bons països són austers, modestos en la inversió, sensats. Orienten els diners a resoldre problemes. No a donar satisfacció a una societat que ja no pensa a anar a París a comerciar (tren de càrrega) sinó a simplement sopar als bons restaurants de la ciutat. De la mateixa manera que els de Madrid volien el tren a Sevilla per anar de costellada. O el de Lleida per anar a la Vall d'Aran... | |
|
