Pijos-progres: Burgesos pel comunisme

Burgesos pel comunisme
Emiliano Jimenez 31/10/2006
http://www.e-noticies.com/opinions/burgesos-pel-comunisme-12675.html

Si mireu la llista de personalitats que han donat suport al manifest "Ara Saura" trobareu moltes persones que viuen amb totes les comoditats i privilegis de la nostra nomenclatura intel·lectual. Persones que guanyen molts diners gràcies a les polítiques de la subvenció i la despesa pública. Trobareu, en canvi, molt poca gent que s'hagi de guanyar el pa de cada dia en el lliure mercat. Són els privilegiats d'un sistema social dominant —per cert, promogut irracionalment per CiU— que té la seva pròpia religió —el multiculturalisme, el relativisme i el laïcisme radical—, que ha renunciat a les tradicions universalistes de l'esquerra en favor de la seva adhesió al nacionalisme català i que veuen en el progressisme de saló la garantia dels seus privilegis i beneficis.

Són els progres pijos que envien els seus fills a escoles privades i intenten que les classes mitjanes i treballadores no tinguin escoles concertades. Són els progres pijos que volen papers per a tothom perquè ells no han de patir les conseqüències d'aquesta irresponsabilitat. Són els progres pijos que ens volen imposar a tots el transport públic des dels seus cotxes oficials. Són els progres pijos que toleren i comprenen la violència dels okupes des de la comoditat dels seus barris benestants. Són els progres pijos que ens volen obligar a pagar més per les entrades de cine o que no volen que tinguem descomptes en la compra dels llibres. Són els progres pijos que han fet de l'estètica de les bones intencions l'excusa per dissimular les pròpies contradiccions i les deficiències de les seves polítiques. Són els progres pijos que consideren que la finalitat del servei públic és servir els mateixos servidors públics, i no els ciutadans que paguen aquest servei amb els seus impostos.

Són els mateixos que cridaven i sortien al carrer quan governava CiU a Catalunya i el PP a Madrid i que ara, amb els amics al poder, han callat i miren en una altra direcció tot i que els seus fan exactament el contrari del que deien quan eren a l'oposició. La crítica d'abans s'ha convertit en una vergonyosa complaença que admet tot el que facin els seus amics amb l'excusa que tot el que facin els progressistes és progressisme.

Des d'una perspectiva marxista, aquesta gent defensa els seus interessos de classe. D'una classe privilegiada que necessita mantenir els seus amics al poder per consolidar la seva posició privilegiada en el repartiment dels recursos públics.

Les classes mitjanes i populars —a Catalunya i a la resta d'Espanya— són les gran víctimes d'aquest progressisme de saló. Cal denunciar la seva hipocresia i descobrir la gran mentida que s'amaga darrere dels burgesos pel comunisme. No hi ha res més que la defensa aferrissada dels seus privilegis i de la seva quota de poder.