JOSEP DENCÀS , L'ANDREUENC DEL SIS D'OCTUBRE DE 1934
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/17262
Poc se n'ha parlat de la figura històrica d'en Josep Dencàs i Puigdollers. Nascut a Vic el 1900, on el seu pare fa de farmacèutic, però al poc temps la família es trasllada a Sant Andreu de Palomar. El pare obre una farmàcia al carrer Gran. Fa estudis de medicina, esdevenint anys després metge. Junt amb el seu sogre, el metge i regidor de la Lliga Josep Cararach i Maurí, fundarà cap a la dècada dels anys vint del segle XX la Clínica Sant Jordi. Dencàs va ser president de les joventuts d'ERC-Estat Català ( JEREC) i Conseller de Sanitat i Assistència Social i Governació de la Generalitat Republicana en diversos governs presidits per Francesc Macià i Lluís Companys. En la seva tasca al capdavant de la Conselleria de Sanitat i Assistència Social aconseguí grans avenços en el camp de la medicina i prestació sanitària pública. Va morir a Tànger a l'exili el 1966.
Per a molts dels seus coetanis i de les generacions que el van arribar a conèixer o bé sentir-ne parlar, en Dencàs és el protagonista covard i vergonyós dels Fets del Sis d'Octubre de 1934. De tot el govern de la Generalitat de Catalunya que proclamà la República Catalana, va ser l'únic conseller que aconseguí fugir. Companys i el seu equip de govern fou fet pres i van patir represàlia posteriorment , i la Generalitat posada sota tutela del govern de dretes republicà de la CEDA. Josep Dencàs aconseguí fugir clavegueres enllà tot arribant al port de Barcelona, d'on va partir vers l'exili francès i italià. Un cop restablerta la Generalitat d'esquerres, després del triomf electoral democràtic del Front d'Esquerres, en Dencàs retornà a Catalunya. Depurat i acusat de ser l'ovella negra del Sis d'Octubre, pateix autoexili interior. També és acusat de feixista, sobretot per certa historiografia mal documentada i propera a " les versions oficials de l'època". Tanmateix , pel sol fet d'organitzar desfilades amb el jovent d'Estat Català amb uniformes paramilitars no és sinònim de feixisme, ja que a l'època dels anys trenta era costum les desfilades de les organitzacions polítiques. Sense anar més lluny les joventuts del PSUC i del socialistes dels PSOE també n'organitzen. Així com tampoc les seves primerenques i jovenívols admiracions vers la figura de Mussolini. Cal tenir present que durant els primers anys de govern del dictador italià encara no se'l coneixia pel seu horrorós caràcter inhumà i la seva política de genocidi.
Cal situar en Dencàs en el context de la seva època, i així ho ha fet l'historiador andreuenc Jordi Rabassa i Massons. Rabassa ha publicat el llibre Josep Dencàs i Puigdollers. El nacionalisme radical a la Generalitat, editat per Rafael Dalmau Editors. El llibre és fruit del treball de doctorat dirigit pel professor d'història contemporània de la Universitat de Barcelona, Agustí Colomines i Companys, i representa una novetat en el camp de la historiografia catalana. Tal com he esmentat fins ara, la figura polèmica d'en Dencàs ha estat molt escadusserament estudiada. Petites i negatives pinzellades han servir per dibuixar un personatge que per a molts ha estat incòmode. Ningú s'ha atrevit a tirar endavant fins al moment una seriosa investigació del conseller republicà. Ha calgut la mà de l'historiador andreuenc Rabassa per desfer-ne el cordill del cabdell i aproximar-nos de forma planera i neutral en la recerca dels trets identitaris , polítics i socials de polític d'Estat Català.
Per l'estudiós Jordi Rabassa , la figura d'en Dencàs parteix d'un desconeixement total: " Si bé la memòria col·lectiva recorda Dencàs per la seva participació en els Fets del 6 d'Octubre, en aquesta investigació he volgut buscar quins van ser els condicionants personals que el portaren a abraçar els ideals de l'independentisme. Mitjançant entrevistes en el seu entorn familiar i social i la recerca d'arxiu i bibliografia, es narra la formació del Dencàs polític en el Sant Andreu de Palomar de la seva joventut, des dels seus articles en un periòdic de la Lliga Regionalista. Més endavant entra en contacte amb el món radical quan arriba a la Universitat de Barcelona a estudiar medicina, una de les seves passions, que exercirà tant a Barcelona com a Tànger , fundant diverses clíniques en ambdues ciutats, encara en funcionament."
El treball d'en Rabassa ens traça un personatge històric, en paraules del propi autor: " En el llibre vull defugir dels tòpics sobre aquests fets - referint-se al Sis d'Octubre -, proposant un punt de vista valent i poc tractat; que busca contextualitzar-lo i situar el paper del Govern de la Generalitat i el seu President, Lluís Companys". I prou que ho aconsegueix. Del llibre i de l'obra de l'historiador andreuenc en sentirem a parlar, amb gust i passió. El llibre d'en Josep Dencàs hauria de ser material de capçalera de les llibreries i quioscs de Sant Andreu de Palomar. El poble, la seva gent i la poc estudiada història de la nostra nació bé s'ho mereixen.
Podeu trobar el llibre a qualsevol llibreria especialitzada en història.
Article Publicat en el "Sant Andreu de Cap a Peus", març de 2006
Pau Vinyes i Roig
Índex 
Dc Set 06, 2006 11:52 am
