Cassolades

http://diarirepublica.blocat.com/

Cita :

Quatre petits burgesos de la Barcelona gran van reunir-se davant del local d'Esquerra de Barcelona. Cridaven com possessos a favor del seu gurú Artur Mas. S'havien convocat i autoconvocat a través dels seus telèfons portàtils en els bars de moda o les botigues cares que acostumen a frequentar. Van acudir puntuals a la cita perquè segurament els esperaven més tard en altres indrets on la seva presència és indispensable per enaltir la Barcelona guapa. Els seus crits anaven contra aquest govern de xarnegos i rústics que s'acaba de formar. "No pot ser que les minyones i els jardiners ens hagin fet això" (Ferran Sáez hi afegiria: i els conductors de furgoneta!) Purs de raça com són aquest patriotes convergents devien ignorar a què es deu que a Barcelona hi hagi un carrer dedicat a un tal Villarroel. El carrer on cridaven, el carrer on és la seu de la gran casa republicana. Doncs Villarroel era un xarnego, sí, com Carod, com Saura i com en Montilla. Antoni de Villarroel era un xarnegàs fill d'un gallec i una asturiana, criat a Barcelona. El xarnegàs Villarroel va ser el capdavanter de la resistència catalana al setge de Barcelona de la guerra de successió. Va ser ferit i va ser fet pres. Villarroel va passar-se més de 10 anys a la presó amb l'únic delicte d'haver defensat les llibertats nacionals del poble de Catalunya. Un xarnegàs. Morí al cap de poc ser alliberat. Mentre això li passava al xarnegàs alguns catalans de socarel i quaranta-mil cognoms s'afegien a la causa botiflera. Aquest és el nostre país, amb les seves grandeses i les seves misèries.

Rondinaire escrigué:

http://diarirepublica.blocat.com/

Cita :

Quatre petits burgesos de la Barcelona gran van reunir-se davant del local d'Esquerra de Barcelona. Cridaven com possessos a favor del seu gurú Artur Mas. S'havien convocat i autoconvocat a través dels seus telèfons portàtils en els bars de moda o les botigues cares que acostumen a frequentar. Van acudir puntuals a la cita perquè segurament els esperaven més tard en altres indrets on la seva presència és indispensable per enaltir la Barcelona guapa. Els seus crits anaven contra aquest govern de xarnegos i rústics que s'acaba de formar. "No pot ser que les minyones i els jardiners ens hagin fet això" (Ferran Sáez hi afegiria: i els conductors de furgoneta!) Purs de raça com són aquest patriotes convergents devien ignorar a què es deu que a Barcelona hi hagi un carrer dedicat a un tal Villarroel. El carrer on cridaven, el carrer on és la seu de la gran casa republicana. Doncs Villarroel era un xarnego, sí, com Carod, com Saura i com en Montilla. Antoni de Villarroel era un xarnegàs fill d'un gallec i una asturiana, criat a Barcelona. El xarnegàs Villarroel va ser el capdavanter de la resistència catalana al setge de Barcelona de la guerra de successió. Va ser ferit i va ser fet pres. Villarroel va passar-se més de 10 anys a la presó amb l'únic delicte d'haver defensat les llibertats nacionals del poble de Catalunya. Un xarnegàs. Morí al cap de poc ser alliberat. Mentre això li passava al xarnegàs alguns catalans de socarel i quaranta-mil cognoms s'afegien a la causa botiflera. Aquest és el nostre país, amb les seves grandeses i les seves misèries.

Sí, vale, però la crítica a Montilla no és precisament pel seu orignen ;-) Hi ha alguna cosa de fons...