Esquerra liberal

Doncs crec que és per on ha d'anar el discurs d'erc per acostar-se a la gent de ciu i, un dia, poder ser realment decisius en el govern i no conformar-se en treure la meitat de vots i parlamentaris que els convergents

www.tribunacatalana.cat

Cita :

Esquerra liberal? Jo m’hi apuntaria!
raimoncarrasco23/10/2006
Divendres passat, a l’entrevista que li va fer Sala i Martín a La Vanguardia, Carod-Rovira es va mostrar favorable a certs plantejaments liberals. És probable que les paraules de Carod fossin causades en part pel desig de frenar les invectives de l’audaç entrevistador, encara que també és veritat que no era la primera vegada que, en la present campanya electoral, Carod feia proclames d’aquesta mena.
A Catalunya, en les darreres dècades, ha estat opressivament hegemònic un discurs d’arrel sindicalista que s’escandalitza només de sentir la paraula “liberal” i desconfia de tot allò que no depengui directament de l’Administració pública. A mi em sembla que aquest discurs ha quedat molt antic i que, avui, és difícil de trobar plantejaments més retrògrads que els d’algun sindicat majoritari. Qualsevol idea de provisió de serveis públics mitjançant fórmules mixtes o concertades els irrita. Escoles concertades, mútues sanitàries, concessionaris d’autopistes, televisions privades? “A por ellos!”, ha cridat unànimement la progresia durant anys.
Fins a meitats del segle XX, bona part de l’esquerra catalana no havia participat de les idees estatalistes tan apreciades a d’altres latituds. En general, l’esperit català ha confiat més en la societat que s’espavila que no pas en l’estat providencial. ERC, com a partit d’esquerres de tradició no marxista, està ben posicionat per a enarborar la bandera de l’esquerra liberal.
Però, avui, ERC és molt lluny d’això. En el Govern tripartit, quan des del PSC s’ha fet algun plantejament tímidament liberal (per exemple, algunes enraonades consideracions de la consellera Geli sobre el finançament de la sanitat), la gent d’ERC s’hi ha oposat des de posicions netament estatalistes. I quan, fa alguns mesos, Artur Mas va introduir en una conferència la idea d’afavorir el dret dels ciutadans a escollir en el terreny de les prestacions i els serveis públics, els portaveus d’ERC van córrer a mofar-se’n titllant-lo d’ultraliberal i neocon. A parer meu, propostes com la que consta al programa de CiU de deduir de l’IRPF un percentatge de les aportacions a mútues privades estan plenes de sentit, i que consti que servidor no és de cap mútua i usa només la sanitat pública.
En fi, l’apel·lació de Carod a no confiar-ho tot a l’estat, encara que sigui català, m’interessa però no s’ajusta a la pràctica del seu partit. La setmana passada, per exemple, la premsa recollia unes manifestacions d'un dirigent d'ERC afeccionat al bricolatge, en les quals criticava el fet que, aquests últims tres anys, la Generalitat hagi adjudicat moltes obres a empreses constructores amb seu a Madrid. Hem d’entendre que els concursos per a la contractació d’obres públiques s’han d’adjudicar només a empreses amb seu a Catalunya? Si això ho senten a la Unió Europea, ens prendran per marcians. Si us plau, que ja ens afaitem!