Un altre missatge amb 0 respostes

Nombre de missatges : 731 Registration date : 06/09/2006

En x. roig a l'e-noticies

Cita :: El doble... d'eficaços

La setmana passada els diaris publicaven una notícia que a mi em va deixar glaçat —malgrat que me l'imaginava, potser em negava a reconèixer-la. I és que a Madrid s'acumulen el doble de dipòsits bancaris que a Catalunya. De seguida van sortir els provincians de torn a donar-ne explicacions. Són aquests mateixos "experts" que fins ara (1) o no se n'havien assabentat (per tant són uns inútils) o (2) s'ho callaven (aleshores són uns malintencionats). Tots aquests "experts" poden triar en quin bàndol arrenglerar-se. Perquè molt em temo que no n'hi ha gaires més. Tot sembla indicar, però, que un dels problemes que té el país és que el nombre d'experts que no serveixen per a res que hi ha quilòmetre quadrat és superior als estàndards occidentals. I així anem.

Uns d'ells de seguida va dir que, és clar, Madrid és la capital de l'Estat. Molt bé, també ho era fa vint anys, quan l'import de dipòsits bancaris era el mateix aquí que allà. Altres de seguida van sortir amb ximpleries que consisteixen a dir que a Madrid hi han anat a parar moltes multinacionals que, és clar, han obert molts dipòsits. De la primera explicació, més val no parlar-ne. De la segona, deixin-me apuntar algunes idees.

De fa temps, els manipuladors d'estadístiques que fa anys ocupen la conselleria d'Economia i Finances ens van dient que Catalunya lidera la quota espanyola (gran lliga econòmica mundial, sí senyor!) d'allò que es coneix com FDI (Foreign Direct Investments, és a dir, Inversions Directes Estrangeres). El que passa és que a, llarg termini, a aquests manipuladors se'ls veu el llautó. De la mateixa manera que fa anys que diuen que Catalunya creix per sobre de la resta d'autonomies i després, per art de màgia, en vint-i-cinc anys passem del primer al quart lloc en renda per càpita. Per tant, s'hauria de crear una figura delictiva per als mentiders que ens governen per tal que el seu delicte no prescrivís en almenys trenta anys —que és el temps raonable que es necessita per tal que quedin al descobert les seves malifetes.

El veritable problema dels dipòsits bancaris és doble. A Madrid hi va més inversió que a Catalunya. Més FDI, a part de la inversió espanyola. Sobre això em sembla que no crearé gaire polèmica. Però és que, a més, el sistema bancari català està obsolet. En estar basat en les caixes d'estalvi, ens trobem amb entitats especialitzades a posar-li el peu a coll de la senyora Pepeta i no deixar-la respirar. Aquella bona dona sent que s'ofega i acut a l'oficina bancària a posar els seus pocs diners a mans dels funcionaris bancaris, sense saber que aquells que ella es pensa que l'han de salvar són, en realitat, l'assassí. És com una pel·lícula de Hitchcock, però en versió El cor de la ciutat.

Jo fa temps que no tinc cap compte en cap caixa d'estalvi (ni particular ni d'empresa). D'entrada, perquè m'agrada saber qui és l'amo de l'empresa de la qual sóc client, i després perquè no m'agrada que els interessos generats pel meu esforç vagin a finançar cap partit polític de manera irregular. No cal que els digui, per afegitó, que mai cap entitat d'estalvis local m'ha donat solució a cap problema. Tinc amics empresaris d'un grau de nacionalisme català elevat (molts, independentistes), i tots ells han de passar pel calvari de dipositar els diners al Popular, al Santander, etc. Cap no els diposita en una caixa catalana. És un problema de professionalitat.

La manca d'ambició, la rigidesa i el papanatisme que han adquirit aquestes entitats —que cada cop haurien de donar uns serveis més avançats— no té comparació en el sistema financer europeu. Nosaltres ens pensem que el manteniment d'un sistema financer com el català (basat en la més absoluta de les irregularitats) és saludable. Però la realitat és que ens està provocant un encarcarament i una paràlisi sense precedents. Perquè la veritat és que el sistema financer català tradicional només serveix per donar hipoteques. No cal que continuem enganyant-nos.

En resum, segurament els dipòsits creixen més ràpidament a Madrid perquè les inversions estrangeres (FDI) han estat més fortes allí que aquí (malgrat que ens hagin dit el contrari fins ara). Però poden tenir per cert que una empresa gran que busqui un sistema financer àgil, dinàmic, internacional, no cal que s'hi escarrassi, perquè a Barcelona no el trobarà pas. Ara, si es tracta de muntar una operació de viabilitat fent servir alta enginyeria financera amb l'objectiu d'instal·lar, posem per cas, una bacallaneria, aleshores sí. Barcelona és la plaça financera adequada. I amb una oficina de caixa d'estalvis oberta en tots i cadascun dels mercats municipals. Que d'això es tracta, no?

Invitat

» Senderi haver quant dius una veritat