"Aguanta, no et passis al castellà"

Font: diari Avui (06/09/2006)

Aguanta, no et passis al castellà
-Ús. Més del 70% dels catalans s'adapten a la llengua de l'interlocutor
recursos
-Eines per eliminar el sentiment de culpa
-Un grup de psicòlegs organitza tallers per saber ser feliç en català


El 92% de la població dels Països Catalans entén el català, però més
del
70% dels catalanoparlants canvien de llengua davant d'un interlocutor
que parla castellà. La pregunta que es fa molta gent és: per què els
catalanoparlants se senten incòmodes parlant català davant d'un
castellà? Aquest costum, tècnicament conegut com a submissió
lingüística
però que molts, erròniament, en diuen educació, l'han viscut la majoria
dels catalans en primera persona. Es manifesta amb independència del
nivell de consciència lingüística i és un llast per assolir la
normalitat de l'ús social. "Una llengua no es perd perquè els que no la
saben no l'aprenen, sinó perquè els que la saben no la fan servir",
diuen els experts.

Per solucionar aquest conflicte, i també per aconseguir ser una mica
més
feliç i eliminar el sentiment de culpa que sorgeix quan es contesta en
català a un castellanoparlant, s'han muntat el TELP (Taller d'Espai
Lingüístic Personal),una iniciativa de la Societat Valenciana de
Psicologia. L'impulsor del TELP va ser el doctor en psicologia Ferran
Suay. Un dels seus primers alumnes, que ara també imparteix cursos, el
psicòleg i mestre Joaquim Gibert, explica que "es tracta d'ensenyar
eines perquè no ens tremolin les cames alhora de contestar en català".
Gispert sap que fins i tot la gent convençuda queda bloquejada i
aquesta
paràlisi s'agreuja quan l'interlocutor que parla en castellà és una
persona que té poder i pensem que potser ens castigarà pel fet de
parlar
en català, com ara un jutge, un àrbitre o un policia.


Parlar sempre en la llengua pròpia

Els tallers ajuden a identificar i diferenciar les situacions de
conflicte lingüístic i pretenen dotar l'alumne de recursos personals
per
afrontar-los i minimitzar les conseqüències desagradables. Gispert
afegeix que és bo tenir les respostes a punt per tal de poder fer-les
servir amb la màxima tranquil·litat. Es tracta de parlar amb català
"sempre i a tot arreu amb el consegüent augment de benestar
individual".
En el tríptic que fa publicitat dels cursos s'explica que està adreçat
a
les persones que vulguin afrontar "eficaçment situacions lingüístiques
que ara com ara els resulten incomodes".

Posteriorment s'espera que aquestes persones actuïn com a model de
conducta per a d'altres sobre les quals tenen influència. Això inclou
líders polítics, mestres, monitors, caps d'empreses, pares i mares.
L'alcalde de Pardines, Esteve Perpinyà, és un exemple de líder polític
que, tot i no haver fet aquest curs, fa temps que va decidir que tota
la
seva activitat com a batlle només la faria en català.

Personalment, mantinc l'actitud de no canviar mai de llengua, sobretot, en el meu àmbit laboral. Considere que és l'única manera d'assolir-ne un nivell acceptable de domini, ja que si haguera de canviar de llengua en funció de l'interlocutor de torn, parlaria sempre en castellà. De vegades, esta actitud, em col·loca en alguna situació tensa; m'obliga a repetir les paraules o a cercar frases alternatives, però me'n vaig sortint.
A més a més, crec que per això, molts companys em respecten.

Òstia amb el Sergi, com controle el que se'n diu "fil de la conversa"

Per cert, lo que més mole del redactor de l'Avui és que fa equivaldre català i catalanoparlant... Aigs, què hi farem...!

El meu parer és que els termes català i catalanoparlant són indissolubles.

ranciolí escrigué:

Per cert, lo que més mole del redactor de l'Avui és que fa equivaldre català i catalanoparlant... Aigs, què hi farem...!

Avui estic d'acord amb tu. ;-) Hi ha una colla de "catalanoparlants" a la CAC que no són pas catalans.