Rondinaire
Nombre de missatges : 731 Registration date : 06/09/2006
| Assumpte: La gangrena nacional Dc Gen 24, 2007 1:09 pm | |
| Bon anàlisi http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=2145 - Cita :
- Jordi Llavina
La gangrena nacional Els diumenges a la tarda, el bar del Casino de Vilafranca és un dels pocs que obren en aquesta vila. Si passen el futbol, allò s’omple d’una humanitat excepcionalment exsudant. Si no, encara hi pots trobar alguna taula i el teu olfacte no se’n ressent gaire.
Aquest diumenge n’hi vaig trobar una, de taula. Davant meu, dues senyores pentinades segons el gust de Maria Antonieta, amb una pell severament untuosa i carregament de joies que ni els venedors ambulants de la platja. Al Casino, la mitjana d’edat, quan no passen el futbol, és de setanta-set anys en amunt.
En una taula del costat, una parella d’edat també provecta. Ell, vaig pensar, devia ser d’aquells que no hi acaben de guipar bé, perquè me’l vaig mirar i remirar, ell em va mirar i remirar, i el paio em va aguantar tanta estona la mirada que, al final, vaig desistir de mirar-me’l més (tot pensant, ja t’ho faràs). Jo tenia l’AVUI obert per la pàgina Carretero, i anava llegint els arguments de l’ex conseller, que em pensava que m’aclaririen alguna cosa. Vull dir, alguna cosa interna, específica, de portes endins del partit.
Llavors vaig veure aquella mà perfecta del senyor que m’aguantava la mirada. Tenia una lluïssor diferent, més de cera, com si diguéssim. Primer no hi havia caigut, però ara ho veia clarament: era una magnífica pròtesi plàstica, amb cinc dits i fins el dibuix de les ungles, que ell no mostrava, sinó que es deixava negligentment —per dir-ho amb un adverbi aproximat— damunt la falda. Com qui du una perruca i té por que un cop de vent l’hi foti enlaire.
I en Carretero que esdevé un símptoma —llegeixo i sento arreu. El meu amic Cabré que afirma que això, tard o d’hora, estava cantat que passaria. La meva amiga Isabel-Clara Simó, que es plany que a Esquerra —a l’independentisme català, aclareix ella— sempre hi hagi la temptació de l’escampada.
Si aquests dos articles d’en Carretero són símptoma d’alguna cosa —em sembla a mi— és de l’atomització del nacionalisme català. No de l’esquerra, amb minúscules, sinó del nacionalisme-independentisme d’aquest país, que va perdent oportunitats per conformar majories i estratègies. La pitjor notícia possible, perquè llavors, si ERC (o Esquerra, perdó) té com a contendent una formació més independentista que ella (suposant que ella encara ho sigui), aleshores la seva inclinació natural serà exacerbar aquell romanço que ara en diuen el “patriotisme social”, i aquí, convergents, republicans, reagrupats, cuperos o ultraparlamentaris en general acabarem sent, més que mai, quatre gats. Quatre gats que un dia hauríem pogut menjar una mica de carn de peix —i d’una certa qualitat, i cuita i tot— i que ara ens acabarem conformant llepant l’espina freda de qualsevol peixet sense gust que ens llancin al plat.
Ah, i si el país ens pica, gratem-nos. Però ens haurem de gratar, encara, amb una pròtesi que no s’adequa a la zona urticada, i que no l’acaba d’alleugerir del tot. Amb una mà de plàstic, vet aquí. | |
|
cat1714
Nombre de missatges : 989 Registration date : 05/09/2006
| Assumpte: Re: La gangrena nacional Dc Gen 24, 2007 9:18 pm | |
| Al Diari Republicà li han clavat una bona repassada al Sr. Carretero. | |
|
Jordi Eben
Nombre de missatges : 50 Localisation : El bressol de la pàtria catalana Registration date : 10/09/2006
| Assumpte: Re: La gangrena nacional Dc Gen 24, 2007 11:28 pm | |
| Doncs en Carretero li ha fotut una bona repasada a en Carod i a en Putxi tabé. Crec que el problema no el te Erc, més aviat és dels seus dirigents. Per molts que els seus militants de base siguin independentistes crec que la cúpula fa temps que ho ha arraconat. Com va dir en Josep -Luís: renovar-se o morir. | |
|
Contenido patrocinado
| Assumpte: Re: La gangrena nacional | |
| |
|