Esquerra no presenta moros a les llistes electorals

Barcelona, 17 set. (EFE).- El PSC ha proposat incorporar a la seva llista autonòmica un palestí, Fouad Ahmad Elassadi, que al costat del marroquí Mohammad Chaib opta a formar el tàndem àrab de la candidatura de José Montilla, una tendència que segueixen la majoria de les forces catalanes amb la incorporació de fins a quatre àrabs.

Els socialistes, que van obrir aquest camí a Catalunya en les anteriors autonòmiques amb la incorporació de Mohammad Chaib (actualment diputat al Parlament de Catalunya), planegen sumar-hi ara Elassadi, un palestí musulmà propietari de diversos restaurants a Barcelona i que l'agrupació socialista de Gràcia ha proposat al comitè de llistes del PSC.
Tot i que la seva posició està encara per determinar, no es preveu que el dirigent palestí se situï en un lloc de la llista que li permeti aconseguir escó, segons fonts del PSC consultades per Efe, que recorden que no serà en tot cas fins al pròxim 21 de setembre que el partit aprovi definitivament les candidatures.

Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) també ha inclòs un palestí en la seva candidatura per a les autonòmiques, una llista que comparteix amb ICV.
Es diu Jamal Lababidi i és el president de la comunitat palestina a Catalunya. Labadibi està com independent en el penúltim lloc de la llista d'ICV-EUiA per Barcelona.

Un altre fitxatge àrab l'ha protagonitzat el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, que ha incorporat un militant d'Unió d'origen sirià, el metge Jamil Ajram, per a la llista de CiU al Parlament.
Es la primera vegada que la federació nacionalista inclou un àrab en la seva candidatura per a les eleccions autonòmiques, encara que en el seu cas la particularitat és que Ajram és de confessió cristiana i no musulmana.
Jamil Ajram, que va al número 52 per Barcelona, és doctor en pediatria i cap de servei de l'hospital Sagrat Cor de Barcelona, així com fundador de l'associació que reuneix la comunitat siriana a Catalunya i portaveu d'una altra entitat que va ajudar a crear, l'Associació de Metges Hispano-Sirians a Catalunya.

Mentre PSC, CiU i ICV-EUiA han decidit incorporar en les seves llistes representants de la població àrab a Catalunya, ERC i PPC no segueixen aquest camí.
Esquerra no incorpora ningú nascut fora de l'Estat. El PPC tampoc, encara que en la passada legislatura va situar al metge sirià de l'Hospitalet de Llobregat Nabil Allaquod en el lloc 16 per Barcelona, sense aconseguir per tant acte de disputat.
Al marge dels candidats d'origen àrab, en el PSC l'uruguaià Roberto Labandera seguirà amb tota probabilitat en llista electoral al Parlament, proposat per l'agrupació socialista del Penedès.
ICV-EUiA també incorpora a la seva candidatura persones d'origen sud-americà, concretament dues xilenes, Vila María Lorenzo i Patricia Astorga, i un peruà, Ernesto Carrión. Tots ocupen llocs d'impossible sortida com a diputats catalans.

http://www.efe.es/Catalunya/detallenoticia.asp?opcion=20&id=1533468

Lleig lo teu títol.



De "moros" no conec cap a ERC, però si palestins catalans, encara que no estan a cap llista.

aragonum escrigué:

Lleig lo teu títol.



De "moros" no conec cap a ERC, però si palestins catalans, encara que no estan a cap llista.

Ets tu qui hi has vist la lletjor. He dit moros perquè no he volgut dir àrabs.

Al poble li diuen moros tb als pakistanís...

aragonum escrigué:

Al poble li diuen moros tb als pakistanís...

I no solament al teu poble; però ja deus saber que jo procuro de fer servir la llengua amb propietat.

Tu el que procures es tocar els collons amb títols provocadors...:-)

teniu la pell molt fina

Uns la pell molt fina i d'altres la boca ben gran.

cat1714 escrigué:

teniu la pell molt fina

Ei, que jo no m´escandalitzo pel terme moro, de fet el faig servir molt...

El noi del sucre escrigué:

cat1714 escrigué:

teniu la pell molt fina

Ei, que jo no m´escandalitzo pel terme moro, de fet el faig servir molt...

A jo no m'agrada molla. Certes paraules fieres les evito:

El descregut
(de Brassens, en versió guineuesca)

Com Sant Pere o Jesús, jo tinc la meua creu:
estic desesperat perquè no crec en Déu.

Qui pogués tindre fe, la fe d'un carboner,
la fe per ser feliç i per ser ben somer.

Un veí d'astí baix, Monseñor Escrivá,
m'ha donat un consell per creure en Déu demà:

"Resa, prega, fill meu, mans juntes, de genolls;
si fas veri que creus, creuràs lego a borbolls"

Místic i agenollat, prego buscant remei
(en castellà, això sí): "Creo en el Opus Dei".

Als cafès i als carrers, al tren i a l'autobús,
crido: "Me entrego a Dios, no cataré parrús".

Un feit miraculós: penjada d'un trist clau,
me trobo una sotana; me la poso i... au!

La sotana pareix bragueta de coll alt,
però ixco a predicar per terra i per asfalt.

S'escunça que a un carrer nya iaies formant grup;
prenent-me per mossèn, volen de mi un scoop:

"Vós", me diuen a mi, "que n'esteu al corrent,
reciteu-mos pregàries d'eixes del jovent."

Repasso els meus versets i, amb misticisme gran,
"Dezima ferborosa" i "Llei de llengües" van.

Les molt bruixes, llavors, no volen comunió
volen donar-me al piu la santa extremunció.

Se'm llancen al damunt per cometre l'abús
de deixar-me capat: "No tastaràs parrús!"

Això ja ho diva jo, però no eva pensat
en fer-me escolanet del cor de Montserrat.

Sentint tot el soroll, tres monges del Carmel
s'apropen per plorar: "No li toqueu ni un pèl!

nya tants desorientats, tants metrosexuals,
tants que per ornament tinen els genitals,

tants, per parlar ben clar, que són mig maricons,
que patirà el figuer si anem podant collons."

Amb eixos arguments, amb eixe malparlar,
les iaies van pensant i me deixen marxar.

Però, ho juro per Déu, no penso resar mai:
si la fe vine, bé; si no vine, això rai!

No he matat, no he robat, no me mou l'interès,
i, a més, no dic "negrot" ni "orienaragonès".

Si per astí nya un Déu, segur que ja ha sabut
que no faig guaires mals, sent com sic descregut.

http://rimat.blogspot.com/2005/11/el-descregut.html

No se perque ha de ser una paraula fiera, s´ha utilitzat des de fa molt de temps per dessignar la gent del magrib, l´antiga mauritania.
El que és dolent es utilitzar-la pejorativament, a personas que no provenen del magrib o generalitzar-lo a qualsevol musulmà. Passa el mateix amb xarnego, baturro, polaco, gallego (a llatinoamerica)...

El noi del sucre escrigué:

No se perque ha de ser una paraula fiera, s´ha utilitzat des de fa molt de temps per dessignar la gent del magrib, l´antiga mauritania.
El que és dolent es utilitzar-la pejorativament, a personas que no provenen del magrib o generalitzar-lo a qualsevol musulmà. Passa el mateix amb xarnego, baturro, polaco, gallego (a llatinoamerica)...

Ara ho has dit, com amb xarnego, baturro... L'origen serà el que serà, però l'ús que se'n fa avui en dia és pejoratiu (tret de l'ús que "moro" tine a les Filipines). Les paraules se van carregant de connotacions, de vegades fins i tot connotacions oposades, i nya lo que nya, mos agrade o no.

T'explicaré un feit ben curiós. Els primers negres que van arribar a Lleida per recollir fruita (eva a principis dels vuitanta) no voleven que els diguessen "negres", preferiven la paraula "moreno". Per què? Doncs perquè veniven de països francòfons i la paraula "negre" els sonava a "nègre", que sí que n'és de pejorativa en francès. No veven que en castellà o català la paraula pejorativa eva precisament "moreno". Bé, doncs un dia, a finals dels vuitanta, vaig sentir que algú saludava a un negre dint-li "moreno"; i el negre li va respondre, amb un català nord-occidental perfecte:

-No sóc "moreno", sóc negre.

Una de les coses de la integració consisteix en sabre veri el valor de certes paraules.

Guineu escrigué:

El noi del sucre escrigué:

No se perque ha de ser una paraula fiera, s´ha utilitzat des de fa molt de temps per dessignar la gent del magrib, l´antiga mauritania.
El que és dolent es utilitzar-la pejorativament, a personas que no provenen del magrib o generalitzar-lo a qualsevol musulmà. Passa el mateix amb xarnego, baturro, polaco, gallego (a llatinoamerica)...

Ara ho has dit, com amb xarnego, baturro... L'origen serà el que serà, però l'ús que se'n fa avui en dia és pejoratiu (tret de l'ús que "moro" tine a les Filipines). Les paraules se van carregant de connotacions, de vegades fins i tot connotacions oposades, i nya lo que nya, mos agrade o no.

T'explicaré un feit ben curiós. Els primers negres que van arribar a Lleida per recollir fruita (eva a principis dels vuitanta) no voleven que els diguessen "negres", preferiven la paraula "moreno". Per què? Doncs perquè veniven de països francòfons i la paraula "negre" els sonava a "nègre", que sí que n'és de pejorativa en francès. No veven que en castellà o català la paraula pejorativa eva precisament "moreno". Bé, doncs un dia, a finals dels vuitanta, vaig sentir que algú saludava a un negre dint-li "moreno"; i el negre li va respondre, amb un català nord-occidental perfecte:

-No sóc "moreno", sóc negre.

Una de les coses de la integració consisteix en sabre veri el valor de certes paraules.

Discrepo, "nègre" no és pejoratiu en francès. Si bé la forma corrent en francès de referir-se a un negre és "black", l'única forma pejorativa és l'hispanisme "negro"

"negro" pronunciat a la francesa, és clar.

En part tens raó, però jo penso que renunciar a utilitzar o criminalitzar paraules que en principi no haurien de ser pejoratives és donar la victoria als que si les utilitzen per insultar, coneixo gais que reivindiquen el terme marica buidant-lo del contingut pejoratiu, el mateix van fer els negres conscients als EEUU fugint de termes PC com afroamericans o "de color"...I´m black and i´m proud.
No ho se, penso que és un tema complicat...

El noi del sucre escrigué:

En part tens raó, però jo penso que renunciar a utilitzar o criminalitzar paraules que en principi no haurien de ser pejoratives és donar la victoria als que si les utilitzen per insultar, coneixo gais que reivindiquen el terme marica buidant-lo del contingut pejoratiu, el mateix van fer els negres conscients als EEUU fugint de termes PC com afroamericans o "de color"...I´m black and i´m proud.
No ho se, penso que és un tema complicat...

Tins raó amb això de marica i de black. Ja ho he dit que de vegades les connotacions són fins i tot oposades, i amb el temps tot pot canviar. De totes maneres, fixa't que, en eixos dos casos, la lluita per fer canviar la connotació negativa parteix dels mateixos a qui s'ofeneva fent servir la paraula en sentit pejoratiu. Vull dir que si els "moros" volen reivindicar el terme "moro", per despejoratitzar-lo, me pareixerà molt bé; però no crec que haiguem de portar la iniciativa els "no moros", es podria malinterpretar.

Guineu escrigué:

Vull dir que si els "moros" volen reivindicar el terme "moro", per despejoratitzar-lo, me pareixerà molt bé; però no crec que haiguem de portar la iniciativa els "no moros", es podria malinterpretar.

Si, és veritat això que dius. De tota manera jo se perfectament quan puc utilitzar el terme moro i en quin registre per a que no sigui un terme pejoratiu.

Salut.