Guillot (icv) molest amb proclames indepes

“Comissió de la Dignitat”.




Diumenge
21 d’octubre, vaig participar junt amb Joan Saura i molts altres homes
i dones d’ICV i milers de ciutadans i ciutadanes, a l’acte organitzat
per la Comissió de la Dignitat, per reclamar el retorn definitiu i
ràpid dels papers espoliats pels franquistes que encara restan a
l’arxiu de Salamanca. La causa és bona, li hem donat suport des del seu
primer moment. Com a PSUC, gran part del nostres arxius varen ser
requisats per les tropes de Franco amb la caiguda de Catalunya.



Amb
tot, l’acte, tant en el seu disseny com en els continguts, em va deixar
un cert mal gust de boca. No se si els organitzadors haguessin pogut
tenir un tracte més deferent amb l’ex-consellera Mieras, que presidia
el departament de Cultura de la Generalitat quan es va aconseguir el
primer retorn dels papers de la Generalitat republicana. Nomenar a Unió
Democràtica de Catalunya algun cop, tampoc hagués estat malament. No
puc entendre que el PSUC no tingués un espai en l’homenatge a les
víctimes del franquisme.



Atès
que documents independentistes a l’arxiu de Salamanca n’hi deu haver
pocs, -com a molt els d’Estat Català (ja que ERC es declara
independentista el 1993)- un ambient i un to en determinades
intervencions tan “indepe” no venia al cas. En definitiva, si
la Comissió per la Dignitat vol representar la dignitat de tots, també
d’aquells que majoritàriament varen patir l’espoli i el sacrifici
durant la guerra civil i la lluita antifranquista, han de canviar de
registre i fer-nos sentir còmodes en aquests tipus d’actes en el que
res demanem, tan sols respecte.


No se quin paper històric
jugarà l’independentisme a Catalunya, de present o de futur. El que si
està clar és que en el passat, durant la Generalitat Republicana, contra
la sublevació militar i en la llarga lluita contra la dictadura, no
varen tenir cap tipus de protagonisme. La gent del PSUC no permetrem
que se’ns revisi la història tal com ha succeït.
http://jordiguillot.wordpress.com/