El cosmopolitisme ben entès

Catalunya, perdent identitat des de 1931

Cita :

El cosmopolitisme ben entès

Diem: Barcelona és una ciutat
cosmopolita. I, de seguida, amb una íntima satisfacció enumerem els
fets que abonen aquesta qualitat. Resseguim les xifres de les colònies
estrangeres: tants milers de francesos, tants milers d’alemanys, tants
milers d’iberoamericans, tants milers d’italians; més aragonesos que a
Saragossa, més murcians que a Lorca, etc. Immediatament ens dediquem a
retreure la varietat dels nostres espectacles, on veïnegen tots els
idiomes i tots els accents amb tots els gèneres teatrals i
cinematogràfics. A penes hem enllestit aquesta enumeració, passem
revista dels restaurants, on podem assaborir els plats de vint nacions
i ingerir les begudes d’altres vint o, si aquesta és la nostra
debilitat, lligar amistat amb noies del nord, del sud, de l’est i de
l’oest.

Dins d’un tramvia, de vegades, quin garbuix de races!
Unes alemanyes que viuen a Vallcarca, uns francesos de Sant Gervasi,
unes cubanes del carrer Gran de Gràcia i, naturalment, uns catalans de
totes les contrades. Aquest xofer que dubta un segon abans d’entendre
l’adreça que li doneu, és txec...

Aquests fenòmens del
cosmopolitisme en ells mateixos no són desagradables. És natural, o
almenys explicable, que ens sartisfacin. Ens permetem comparar-nos, tot
exagerant una mica amb un Nova York o un Buenos Aires.

Ara bé:
el cosmopolitisme de Barcelona té, envers el d’aquestes grans ciutats
que acabo d’anomenar, un enorme avantatge capaç d’aigualir tots els
seus al•licients. Quin? Molt senzill: no descansa sobre un tou
perfectament i tranquil•lament nacionalitzat. El dia que Barcelona
sigui, íntegrament (ja m’enteneu què vull dir), el cap i casal de
Catalunya, suportarà totes les colònies amb una elegant desimboltura.
Avui, no li és possible. Avui ens manca la base homogènia de fet i de
dret, homogènia per obra de la natura i per obra de la llei, que té un
nova York, un París, un Buenos Aires.

En aquestes ciutats, els
forasters (més, molt més nombrosos que no aquí) no són un perill, ni
una incomoditat, encara que conservin mil característiques pròpies i
visquin en nuclis isolats. La massa que els volta, tenint com té un
poder nacional, comença per mantenir l’accent genuí de la ciutat i
acaba per assimilar tots els elements al•lògens.

Cosmopolitisme? Tant com vulgueu però dins d’una Barcelona naturalment i legalment catalana. ( La Publicitat. 11.3.1931)

extret de http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=11291