Rondinaire, tens dades d'ús del català entre advocats..

DISSABTE, 29 DE SETEMBRE
Avui
Nomésel 5%dedemandes
que es presenten als jutjats
estanredactadesencatalà
| L’ús de la llengua pròpia a Girona és superior en un 27% dels escrits
judicials| Una jornada analitza els usos lingüístics dels advocats
Sònia Tubert
GIRONA
Només el 5%de lesdemandes
que es presenten als
jutjats de Catalunya estan
escrites en català, segons
les dades difoses ahir per
la consellera de Justícia,
Montserrat Tura, a Girona
en unes jornades on es va
analitzar l’ús de la llengua
en l’administració de justícia.
Tot i els programes lingüístics
que ha fet el departament
de Justícia i les
iniciatives d’algunes associacions
professionals, l’ús
de la llengua catalana
entre els operadors jurídics
no acaba d’arrencar.
A la demarcació de Girona
les xifres són més positives,
però tampoc són
molt engrescadors, encara
més si es té en compte que
s’hi està duent a terme des
de fa un any un pla de qualitat
lingüística als despatxos
d’advocats. Es tracta
d’un projecte pioner en què
participen 13 gabinets professionals
que pretén impulsar
l’ús del català en el
treball diari d’advocats i
operadors jurídics, i especialment
en les seves relacions
amb l’administració.
Tot i aquest projecte, segons
les dades del departament
de Justícia, només
estan escrites en català el
27% de les demandes que
entren als jutjats de Girona,
o sigui, encara no una
de cada tres.
El jutjat on entren més
demandes en llengua catalana
és el contenciós administratiu,
que en rep el
42%, mentre que el pitjor
percentatge el trobem als
jutjats mercantils, amb
només un 10%. També
estan redactades en català
un 26% de les demandes
socials presentades, i un
32% de les civils.
Les propostes de Tura
Per capgirar la situació,
Montserrat Tura va proposar
incentivar l’ús del català
entre jutges i advocats
des que són estudiants. En
aquest sentit, la consellera
va manifestar que s’ha de
promoure que les facultats
de dret i les escoles de formació
jurídica dels col·legis
d’advocats facin classes i
reparteixin materials en
català. Una altra via, segons
va afirmar Tura, és la
revisió de la llei orgànica
del poder judicial, on es podran
debatre les competències
de la Generalitat en
matèria de gestió del personal
i on es podrà establir
que “el coneixement de la
llengua pròpia es considera
de manera clara i concisa”.
La jornada d’ahir a Girona
va comptar amb la participació
d’un centenar de
professionals dels àmbits
de la justícia i la planificació
lingüística i s’emmarca
en el pla de qualitat lingüística.
Aquest programa
és impulsat pel Col·legi
d’Advocats de Girona, l’Associació
de Juristes en Defensa
de la Llengua Pròpia,
la Secretaria de Política
Lingüística, el departament
de Justícia i el Consorci
per a la Normalització
Lingüística.

Npi, pregunta aquí: Comissió de Llengua Catalana del Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya

Però vaja, tot depèn de la jurisdicció. Per exemple, jo faig servir el català sempre a la jurisdicció contenciosa administrativa; en el penal els escrits normalment en català i les vistes tot depèn del jutge; en civil escrits normalment en espanyol i vistes segons el jutge.