Els convergents treuen pit

Té collons que qui ens ha fotut aquest estatut de merda ens parli ara de nació vs regió.

www.avui.cat

Cita :

Nació o regió?

Després d'un trajecte d'autogovern iniciat fa 26 anys amb la primera convocatòria a les urnes, recuperada la Generalitat, Catalunya arriba amb les eleccions del proper u de novembre a una gran rotonda. Aparentment, hi ha cinc sortides possibles. Certament, hi ha cinc formacions polítiques que obtindran representació parlamentària. És veritat que el nostre és un sistema parlamentari en què elegim formalment els representants al Parlament de Catalunya i no el president de la Generalitat. Però, en realitat, quan anem a les urnes, al decidir el nostre vot pensem qui governarà, qui serà el proper president de Catalunya, quin projecte de govern es portarà a terme en els propers anys. I aleshores, realment, d'aquestes cinc formacions polítiques, només dues tenen opcions reals de presidir la Generalitat de Catalunya. Dels cinc candidats, només dos tenen possibilitats d'esdevenir president: Artur Mas i José Montilla.

De fet, doncs, tan sols hi ha dues vies reals. Com a les rotondes que ens trobem a les carreteres, les opcions estan molt a prop les unes de les altres. És cert que en polítiques econòmiques i socials, entre els partits de govern, cada vegada hi ha menys diferències. Existeix un consens a defensar i mantenir l'Estat de benestar, especialment els seus efectes polítics. La diferència està en com s'assegura aquesta continuïtat: unes opcions confien més en la societat i d'altres són més estatistes. Però, en aquesta convocatòria, la gran diferència es dóna en política nacional, en el projecte de país. En aquest àmbit, aquestes vies se separaran, cada vegada més, i portaran a llocs ben distanciats. I especialment això serà així després del gir que està fent el PSC en els darrers mesos. La tria és ben clara, doncs. Els electors ens trobem davant d'unes eleccions decisives que marcaran ben clarament el futur del nostre país.

D'aquestes dues grans opcions, una via, la liderada per Artur Mas, ens porta a retrobar el camí de la reconstrucció nacional iniciat pel president Pujol l'any 1980. Aquest és un camí que es proposa augmentar, gradualment, el poder polític i financer del govern de Catalunya. És una via que vol mantenir i reforçar la identitat cultural i política pròpia. Una opció que aspira al màxim i que no renuncia a res. Una opció a la qual que el fet d'haver passat per l'oposició li ha de servir per corregir defectes del passat. Aquesta és una força tranquil·la, moderada en les formes però ferma en els objectius, que sap que en política a vegades s'han de fer alguns meandres, però que té clar el seu nord. Ha estat i és l'opció del nacionalisme majoritari de CiU. Una opció que connecta amb àmplies capes del país que comparteixen aquest projecte de país.

L'altra via, amb José Montilla al capdavant, ens portaria segurament a baixar del Dragon Khan dels darrers tres anys. Però sabem que la seva prioritat no és la reivindicació nacional. El mateix Maragall va anunciar aquesta Diada : "Hem arribat al punt on volíem arribar". Si el líder del sector catalanista ja ha arribat, imaginem-nos quin deu ser l'objectiu dels nous dirigents. El seu objectiu és el discurs ideològic d'esquerres.

Unes esquerres, per cert, antiquades, estatistes, intervencionistes, amb un discurs frontista de bons i dolents, que divideix i no uneix. Una opció ben legítima, naturalment, però la seva màxima ambició és guanyar i mantenir el govern de l'Estat. I la seva conseqüència seria diluir la nostra identitat nacional, per convertir Catalunya en una comunitat autònoma més. Un govern que convertiria la Generalitat en una gran diputació, que no pretendria tenir una relació de tu a tu amb el govern espanyol i en què la subordinació partidista afebliria la reivindicació nacional.

El primer de novembre els electors decidirem, doncs, si volem ser nació (i enfortir-la), o esdevenir regió. L'u de novembre ens juguem ser com el Quebec al Canadà, com Escòcia al Regne Unit o bé ser com Aragó, Navarra o Andalusia a Espanya, és a dir, ser una comunitat autònoma més de l'Estat espanyol.

Les dues opcions són ben clares i diferents: nació o regió? ERC, que es diu independentista, paradoxalment va optar el 2003 per la via que porta a la regionalització de Catalunya. I així li van ara les enquestes. Qui no vulgui ser enganyat ara ho té ben clar.
Joaquim Colominas i Ferran
Professor de ciència política a la URL
Botons