Sobre l'Estatut d'Aragó

Joaquim Montclús


http://www.avui.cat/avui/diari/06/set/16/254443.htm

Per a la col·lecció:

Avui escrigué:

Sobre l'Estatut d'Aragó
Joaquim Montclús

Darrerament el president de les Corts d'Aragó, Francisco Pina, ha dipositat a les Corts de Madrid el redactat del nou Estatut d'Aragó, que ha estat aprovat amb el consens de tots els grups parlamentaris, PP, PSOE, PAR i IU, excepte la Chunta Aragonesista (CHA), que s'ha abstingut. Pina va remarcar que ho feien discretament, amb un gran consens i sense fer cap soroll, al contrari que en la presentació de l'Estatut català. El que no ha dit és que part d'aquest soroll també el van fer ells i encara no és clar si presentaran un recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut català.

Curiosament aquest Estatut no fa cap referència a l'oficialitat del català a la Franja i tampoc de l'aragonès, malgrat que el president, durant anys i anys, va prometre una llei de llengües en què el català i l'aragonès es declararien oficials.

En la portada impresa d'aquest Estatut hi ha una sèrie de fotografies dels moments clau de la seva aprovació, però no n'hi ha cap de Gaspar Torrente, la persona que en les primeres dècades del segle passat més va fer per l'Estatut d'Aragó. Gaspar Torrente era originari de la Franja de Ponent i a l'edat de nou anys es va traslladar a Barcelona, on va desenvolupar tota la seva activitat professional i política, centrada en Catalunya i Aragó.

Els aragonesos li deuen, en bona part, que quan es va posar en marxa el que s'anomena l'Estat de les autonomies, no fossin considerats com uns més del "café para todos" del president Suárez. Torrente, durant aquestes primeres dècades, va aconseguir que els aragonesos reivindiquessin la seva història, la seva bandera (idèntica a la catalana i a la dels altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó) i els seus principals fets diferencials, i fins i tot va aconseguir que a la ciutat de Casp, el maig de 1936, s'hi redactés un primer Estatut d'autonomia.

Gaspar Torrente també va ser un gran catalanista. Des de molt jove milità i destacà en els rengles del nacionalisme republicà federal i sempre fou un gran seguidor de Francesc Macià. Va col·laborar en una gran quantitat de diaris i publicacions de caire republicà com L'Intransigent, La Tralla, La Campana de Gràcia, L'Opinió, Lluita, Diari de Barcelona, etc. El procés nacionalista que es desenvolupava al Principat el va exportar a Aragó. La publicació Renacimiento Aragonés és una còpia del Renaixement de Francesc Macià, la formació del partit Estado Aragonés és també una còpia d'Estat Català, i així tantes i tantes altres coses. Avui, els aragonesos li reconeixen en part la gran tasca que va fer i el tenen considerat com el pare de l'actual nacionalisme aragonès. A Saragossa hi té dedicada una important fundació. Malgrat tot, els aragonesos desconeixen per complet la seva militància catalanista.

Gaspar Torrente sempre va considerar Aragó i Catalunya com a pobles germans i va dedicar la seva vida a fer que no es barallessin entre ells. Avui, si visqués, com ho va fer al seu moment, arremetria amb força contra els polítics aragonesos i els tocaria el crostó en veure l'anticatalanisme que han despertat per tot arreu amb la disputa de les obres d'art del Museu Episcopal de Lleida, per les declaracions tan sorprenents del seu president, que va donar a entendre que trencava les relacions amb Catalunya i no participaria en l'Euroregió, i finalment per la intenció de presentar un recurs contra l'Estatut català.

El president actual d'Aragó i bona part dels dirigents del seu govern són originaris de la Franja de Ponent. Gaspar Torrente també ho era i, malgrat el seu amor patriòtic a Aragó, en un article al setmanari L'Intransigent de l'any 1918, parlant d'un amic valencià que es deia Vicenç, afirmava: "Permeteu que vos tracti d'amic, per a mi tots els bons nacionalistes en som, d'amics i companys; mes sou valencià i jo ribagorçà, ço és, catalans ambdós". L'actual president i alguns dirigents més, els agradi o no, també estan en la mateixa condició de Gaspar Torrente.

Historiador

Com algú va senyalar molt encertadament l'atre dia al feu del Rolde Iaio, este no és l'estatut d'autonomia de l'Aragó, sinó de la Comunidad Autónoma de Aragón.

Avui escrigué:

Gaspar Torrente era originari de la Franja de Ponent

ranciolí escrigué:

Avui escrigué:

Gaspar Torrente era originari de la Franja de Ponent

Que no era de Campo, terra catalanòfona fins fa 4 dies?

cat1714 escrigué:

Que no era de Campo, terra catalanòfona fins fa 4 dies?

I euskaldun fa 5.

cat1714 escrigué:

Campo, terra catalanòfona fins fa 4 dies

Qui defensa això?

Te'n recordes del Fèlix de Mallorca? Ell dia que les valls de Chistau i Bardaxí eren catalanòfones.

Hòsties, en fèlix!!! que se n´ha fet d´ell?

Des de què van aparèixer 2 del seu poble (banyalbufar) el gatito no sé quantos i la verdad, va desaparèixer.

Seria cert lo rumor que era un candidat polític del poble i mos va dixar per a llimpiar la imatge?

Collons, no sé veure a quin partit hi podia pertànyer .... per cert, eres tu qui vas comentar que hi havia dos fèlix?

Me penso que no vaig ser jo.

aragonum escrigué:

Me penso que no vaig ser jo.

Doncs me penso que sí... a una conversa a cal messeguer... un fèlix més polit en la llengua, i un altre menys ... bé, ets l'únic que s'hi fixa en aquestes coses ... mira ara amb la mireia galindo.. no ho recordes o ja començo amb l'alzaimer?

Ostres... potser si.

Tb passa que tinc unes quantes llacunes dels primers anys d'I*T*A*C*A i després de Neop@tria...

Però ningú va aconseguir la perla de Gazzel

ranciolí escrigué:

Però ningú va aconseguir la perla de Gazzel

Ein?

aragonum escrigué:

Te'n recordes del Fèlix de Mallorca? Ell dia que les valls de Chistau i Bardaxí eren catalanòfones.

Va baixar a Estopanyà per casar-se i jo sempre la vaig sentir parlar en català d'Estopanyà. Quan parlava en sa germana, que també vivia a Estopanyà, parlaven un català més particular, potser amb més aragonesismes, però no em sonava a aragonès. No ho sé.
Fa uns anys vaig anar-hi a Llert (no hi havia estat mai) i de les dues famílies que hi vivien ningú no va voler parlar-me en la seua (nostra?) llengua, tot i ser el nét de l'Encarna. Els fee vergonya.

Alan escrigué:

aragonum escrigué:

Te'n recordes del Fèlix de Mallorca? Ell dia que les valls de Chistau i Bardaxí eren catalanòfones.

Va baixar a Estopanyà per casar-se i jo sempre la vaig sentir parlar en català d'Estopanyà. Quan parlava en sa germana, que també vivia a Estopanyà, parlaven un català més particular, potser amb més aragonesismes, però no em sonava a aragonès. No ho sé.
Fa uns anys vaig anar-hi a Llert (no hi havia estat mai) i de les dues famílies que hi vivien ningú no va voler parlar-me en la seua (nostra?) llengua, tot i ser el nét de l'Encarna. Els fee vergonya.

Qui?

esparver escrigué:

Qui?

Qui és este home?

Alan escrigué:

aragonum escrigué:

Te'n recordes del Fèlix de Mallorca? Ell dia que les valls de Chistau i Bardaxí eren catalanòfones.

Va baixar a Estopanyà per casar-se i jo sempre la vaig sentir parlar en català d'Estopanyà. Quan parlava en sa germana, que també vivia a Estopanyà, parlaven un català més particular, potser amb més aragonesismes, però no em sonava a aragonès. No ho sé.
Fa uns anys vaig anar-hi a Llert (no hi havia estat mai) i de les dues famílies que hi vivien ningú no va voler parlar-me en la seua (nostra?) llengua, tot i ser el nét de l'Encarna. Els fee vergonya.

Ottia alan, molt interessant però no sabem de què parles.

(Perdoneu, havia anat a dinar)
Parlo del tema de si a la vall de Bardají (Campo, Espluga, Biesques,...) s'hi parlava o no català, no era eixe el tema?. Per això cito aquest missatge:
"Te'n recordes del Fèlix de Mallorca? Ell dia que les valls de Chistau i Bardaxí eren catalanòfones".
Al missatge parlo de ma padrina, que era de Llert. Em pensava que ho havia ficat al títol.

Alan escrigué:

(Perdoneu, havia anat a dinar)

Bon profit, Alan. Salutacions a la família.

Alan escrigué:

Va baixar a Estopanyà per casar-se i jo sempre la vaig sentir parlar en català d'Estopanyà. Quan parlava en sa germana....

Hola Alan i benvingut al fòrum.

Lo teu missatge no l'acabo d'entendre. Qui va baixar a Estopanyà? Tu? I a quina dona vas sentir parlar?

Sobre la seua/nostra llengua, tant l'aragonès, com lo català i lo ribagorçà són nostres. ^_^

Vaig a intentar ser una mica clar:
La padrina va baixar de Llert (vall de bardají) a Estopanyà per casar-se amb l'avi. Sa germana Maria va fer el mateix. Naturalment parlo d'abans de la Guerra.
Jo, fins que va morir, sempre vaig sentir-la parlar en català d'Estopanyà, tot i que en sa germana usaba un dialecte diferent.
Sobre que les dues llengües (català i aragonès) són nostres, ho són perquè formen part del nostre país, però jo personalment no parlo aragonès, per açò dic "seua" llengua. Per cert, quan dius ribagorçà, vols dir català ribagorçà?

Alan escrigué:

Per cert, quan dius ribagorçà, vols dir català ribagorçà?

Lo ribagorçà té identitat pròpia ans que l'aragonès i el català, encara que s'inclogue al català. Com que a l'Aragó la zona de transició enta l'aragonès és més gran i com que crec que és la màxima expressió de la unió entre Aragó i Catalunya, crec que és just anomenar ribagorçà i prou: ribagorçà català i ribagorçà aragonès.

Ets de per allà o només los iaios?

Alan escrigué:

La padrina va baixar de Llert (vall de bardají) a Estopanyà per casar-se amb l'avi.

En quin avi?