Neop@tria

Foro de discusión ta todas as antiguas tierras d'a Corona d'Aragón. Fòrum de discussió per a totes les terres de l'antiga Corona d'Aragó. Fòrum de debat per totas las terras de l'antiga Corona d'Aragon.
 
ÍndexÍndex  GALERIAGALERIA  FAQFAQ  CercarCercar  Registrar-seRegistrar-se  Llista de MembresLlista de Membres  Grups d'UsuarisGrups d'Usuaris  Iniciar Sessió  

Comparteixi | 
 

 Lleida exigeix a la Generalitat que freni la fuga d'empreses

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo 
AutorMissatge
ranciolí

avatar

Nombre de missatges : 854
Registration date : 06/09/2006

MissatgeAssumpte: Lleida exigeix a la Generalitat que freni la fuga d'empreses   Dt Mar 06, 2007 6:48 pm

Mentre teniu un veí pobre, som molt macus... Ara quan toquem pela :-P
–––––––––––––––––––
5/3/2007 Edición Impresa COMPETÈNCIA AUTONÒMICA|CONSEQÜÈNCIES DEL MILLOR TRACTE ADMINISTRATIU

Lleida exigeix a la Generalitat que freni la fuga d'empreses a Aragó

• Firmes catalanes se'n van a la Franja a la recerca del sòl disponible i de les ajudes públiques

• Cambra de Comerç i Pimec reclamen millores urgents al Govern per no perdre competitivitat


MÉS INFORMACIÓ

Fraga obre un macropolígon industrial a peu d'autopista
Medi Ambient pot trigar fins a 14 mesos a donar una llicència
El preu de les cases a Aragó atrau compradors catalans

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
LLEIDA

Fa un parell d'anys que busquen una parcel.la on instal.lar-se i, al final, han decidit traslladar-se a Fraga (Osca). Estaran a tot just 10 quilòmetres del límit provincial amb Lleida i tindran accés directe a l'autopista AP-2 i també a l'autovia A-2, a mig camí entre Barcelona i Saragossa i amb una sortida ràpida cap a França pel túnel de Bielsa. L'empresa transformadora de fruita Zumos Catalano- Aragoneses, formada per un grup de cooperativistes lleidatans, crearà durant els pròxims dos anys 46 nous llocs de treball i rebrà, entre altres ajudes, 27 milions d'euros, procedents dels fons europeus Miner que li han estat adjudicats pel Govern aragonès.
La futura factoria de sucs estarà molt a prop de la fàbrica oberta fa un any per la multinacional Cocedero de Mariscos, que durant molt de temps va tenir una planta de producció a Benavent de Segrià. L'obertura de la filial a Aragó i el tancament de Lleida va ser "circumstancial", assegurava aquesta setmana el cap comercial, Francisco Sanmartín. "Cocedero havia d'ampliar la fàbrica de Benavent i no va poder trobar ni allà, ni tampoc a prop d'allà, els terrenys necessaris", va explicar. Amb tot, va admetre, a Catalunya no els van posar les coses fàcils: "La burocràcia de la Generalitat és molt més fèrria, més espessa i lenta, sobretot, pel que fa als tràmits mediambientals".
Menys subvencions, poc sòl industrial, costos de producció més elevats i també mà d'obra més cara. Són alguns dels factors que, sumats a la lentitud amb què alguns departaments de la Generalitat tramiten les llicències, fan de Catalunya un territori poc competitiu davant Aragó. "Cada any, la Cambra de Comerç de Lleida rep quatre o cinc empreses interessades a implantar-se a Lleida i que acaben anant-se'n a la Franja", explica el president, Joan Simó.

ACTUAR AMB RAPIDESA Per això, segons els empresaris lleidatans, és urgent que el Govern intervingui per frenar aquest fenomen. "A Aragó, el Govern autonòmic ajuda les empreses de nova implantanció aportant, fins i tot, capital-risc", assegura Ferran Accensi, dirigent de la patronal Pimec a Lleida. Seria convenient, diu, "crear una marca catalana, com CAT, que doni valor afegit als productes fets aquí" davant els que es fabriquen a Aragó.
Simó reconeix que el Govern ja actua i crearà tres milions de metres quadrats de terrenys industrials a Lleida. "Però haurien d'estar llestos ben aviat per pal.liar el degoteig d'empreses que trien Aragó en comptes de Catalunya", segons el president de la Cambra, que també presideix la C

5/3/2007 Edición Impresa COMPETÈNCIA AUTONÒMICA|OFERTA DE SÒL
Fraga obre un macropolígon industrial a peu d'autopista

• El cost salarial a la zona és un 1% inferior a la mitjana espanyola
Obres d'urbanització en un polígon industrial de Fraga, a prop de la A-2 de Lleida a Saragossa. Foto: RAMON GABRIEL
Obres d'urbanització en un polígon industrial de Fraga, a prop de la A-2 de Lleida a Saragossa. Foto: RAMON GABRIEL

MÉS INFORMACIÓ

Lleida exigeix a la Generalitat que freni la fuga d'empreses a Aragó
Medi Ambient pot trigar fins a 14 mesos a donar una llicència
El preu de les cases a Aragó atrau compradors catalans

M. J. I.
LLEIDA

El sector agroalimentari de les zones lleidatanes va ser el que primer va pujar al carro de la deslocalització autonòmica. Cooperatives fruiteres, escorxadors i fàbriques de pinsos van liderar, ara fa uns anys, el procés d'implantació d'empreses a la zona de la Franja. En els últims temps, aquest fenomen s'ha diversificat: papereres, fabricants de panells per a frigorífics i plantes de formigó han seguit el mateix camí. A la província d'Osca, la xifra d'empreses de 500 a 1.000 assalariats s'ha multiplicat per cinc des del 2003.
El cas més espectacular és el de Fraga, que amb una població de poc més de 13.000 habitants disposa de 800.000 metres quadrats de sòl industrial, als quals aviat se sumaran els 850.000 que el Govern d'Aragó està construint a la denominada Plataforma Logística de Fraga, situada al costat de la sortida de l'autopista AP-2. Les parcel.les s'han posat a la venda per 120 euros el metre quadrat, segons dades de l'Institut Aragonès de Foment.
Aquest mateix organisme oficial, que depèn del Govern d'Aragó, ven els polígons industrials de la zona de la Franja recordant als empresaris que el cost salarial per treballador a Aragó és de 2.214,32 euros al mes, fins a "un 1% menys que la mitjana espanyola". Un dels últims reclams ha estat la renovació de les ajudes del Pla Miner de la Unió Europea, que, malgrat haver tingut una retallada respecte a convocatòries d'anys anteriors, generarà una inversió de 190 milions d'euros fins al 2012.


5/3/2007 Edición Impresa COMPETÈNCIA AUTONÒMICA|FLUXOS DEMOGRÀFICS PER QÜESTIONS IMMOBILIÀRIES
El preu de les cases a Aragó atrau compradors catalans

• Una torre en una població de la Franja costa entre 120.000 i 200.000 euros

• El fenomen capta amb força tant parelles joves com jubilats
Anna i Andreu van deixar Terrassa per viure a El Tormillo. Foto: RAMON GABRIEL
Anna i Andreu van deixar Terrassa per viure a El Tormillo. Foto: RAMON GABRIEL

Marina i Manolo (amb la seva néta Miriam) han tornat a Alcolea de Cinca després de 20 anys a Barcelona. Foto: RAMON GABRIEL
Marina i Manolo (amb la seva néta Miriam) han tornat a Alcolea de Cinca després de 20 anys a Barcelona. Foto: RAMON GABRIEL

MÉS INFORMACIÓ

Fraga obre un macropolígon industrial a peu d'autopista
Medi Ambient pot trigar fins a 14 mesos a donar una llicència
Lleida exigeix a la Generalitat que freni la fuga d'empreses a Aragó

M. J. IBÁÑEZ
EL TORMILLO / ALCOLEA DE CINCA

Han deixat enrere l'aclaparament de la gran ciutat, els transports públics atapeïts de gent i les compres contra rellotge en grans i anònimes superfícies comercials. Ara cuinen amb aliments cultivats al seu propi hort i es reparteixen el temps entre passejades a l'aire lliure, la cria d'animals i la vida familiar. "Encara que, al final del dia, arribes tan cansat, o més encara, que quan vivies a Barcelona", exclama Anna Maria Escartín, que fa quatre anys va decidir vendre la seva vivenda de Terrassa per establir-se amb el seu company, Andreu Ramírez, a la petita localitat d'El Tormillo (Osca).

MENYS ACLAPARAMENTS En el seu cas, l'opció de traslladar-se a Aragó va obeir més a motius personals que no pas econòmics, encara que reconeix que, des que és aquí, ja no la preocupa tant com arribar a final de mes. El seu pare és natural d'un poble veí i ella, de petita, passava alguna temporada amb una tieta a El Tormillo.
"Va arribar un dia en què em vaig adonar que ja no volia continuar perdent quatre hores cada dia dins del cotxe solament en els desplaçaments", relata l'Anna, que treballava, amb l'Andreu, com a instal.ladora especialista en muntatges verticals. "La meva mare, que és de Barcelona de tota la vida, encara no comprèn per quina raó me'n vaig anar", diu de broma.

DEUTES LIQUIDATS
La venda de l'apartament de Terrassa els va permetre disposar d'una liquiditat que ara els deixa viure sense deutes, admet l'Anna. I això que estan embolicats amb un projecte per obrir un hotel rural, que requerirà una inversió important. "De moment, passem sense haver d'hipotecar-nos", explica. La parella ha construït també una piscina, que l'estiu passat va ser tot un èxit al poble i que han completat amb la construcció d'una caseta amb jacuzzi.
Han hagut de contractar quatre persones perquè treballin amb ells. Tots dos segueixen guanyant-se la vida com a instal.ladors i l'Anna s'ha anat guanyant fama d'excel.lent cuinera a tota la comarca. "Fem algun càtering o menjars per encàrrec", explica.
L'arribada de parelles joves procedents de Catalunya comença a ser una constant en aquesta zona oriental d'Aragó, propera a Lleida. Les immobiliàries de la Franja asseguren que aquest nou fenomen ha arribat fins a registres "significatius", reconeix Carlos Sorribas, responsable de Don Piso a la localitat de Binèfar. Segons Isabel Porquet, encarregada de Fincas Campo a Tamarit de Llitera, cada setmana un parell de famílies s'interessen per instal.lar-se a la comarca.
Els preus en aquests pobles són encara més assequibles que a la veïna província de Lleida i, per descomptat, moltíssim més barats que a Barcelona. "Un solar mitjà, sense construir, a El Tormillo pot costar 2.000 euros", assenyalen l'Anna i l'Andreu. Les immobiliàries estableixen imports una mica més alts, però mai superiors als 200.000 euros per una casa adossada nova en una de les poblacions mitjanes de la zona. Una vivenda unifamiliar de segona mà es pot comprar per 120.000 euros i un pis de 80 metres quadrats ronda els 160.000.

NOSTÀLGIA DEL POBLE
Marina Chic i el seu marit, Manuel Forniés, van deixar Alcolea de Cinca (Osca) el 1956. Ell es va col.locar a la fàbrica que l'aleshores empresa estatal Seat tenia a la Zona Franca. Ella va treballar "molts anys" a casa d'un metge barceloní, "primer a la consulta i, més tard, a casa seva", explica aquesta jovial àvia de cinc néts. Ara fa 13 anys, quan a Manuel el van prejubilar en la firma automobilística, la parella va tornar a Alcolea.
"Havíem comprat una caseta, l'havíem anat arreglant i, sempre que teníem uns dies de festa, veníem per aquí", rememora Marina al costat de la xemeneia. També ells van vendre el pis de Barcelona --"ens estàvem a Collblanc", diu ella--, circumstància que els va permetre afrontar la jubilació amb certa comoditat. Manuel s'ha convertit, en aquests anys, en un hortolà fora de sèrie.
Tornar a dalt Ir abajo
Veure perfil de l'usuari
Joannòt d'Òstariz

avatar

Nombre de missatges : 245
Localisation : Dejos de Cagira
Registration date : 14/10/2006

MissatgeAssumpte: Re: Lleida exigeix a la Generalitat que freni la fuga d'empreses   Dt Mar 06, 2007 8:59 pm

ranciolí escrigué:


i rebrà, entre altres ajudes, 27 milions d'euros, procedents dels fons europeus Miner que li han estat adjudicats pel Govern aragonès.


lol! lol! lol!

27 millons d'euros ye 54 vegadas el presupuesto de la comarca de la Ribagorça, coma ta regalar-ue a un sola empresa.
Tornar a dalt Ir abajo
Veure perfil de l'usuari
 
Lleida exigeix a la Generalitat que freni la fuga d'empreses
Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt 
Pàgina 1 de 1

Permisos d'aquest fòrum:No pots respondre a temes en aquest fòrum
Neop@tria :: Neop@tria-
Canviar a: