Jo, l'abstencionista

Interessant article

http://www.avui.cat/avui/diari/07/feb/11/329065.htm

Cita :

Jo, l'abstencionista


L'hora del tallat


Francesc Puigpelat


He decidit sortir de l'armari: jo sóc abstencionista. Ja sé que Joan
Saura, que ha fet una enquesta sobre el tema, em pot acusar d'individu
inculte, barroer, insolidari, insostenible i poca-solta. Així és la
Inquisició d'aquesta democràcia de pallassos on estem instal·lats. Però
vaja: ¿paguen milers d'euros perquè els abstencionistes expliquin per
què s'abstenen? Bé: els diré per què m'abstinc jo, i de franc.
D'entrada, l'enquesta del senyor Saura està desenfocada. El problema
no és per què la gent no vota, sinó per què vota. La gent no vota per
inèrcia, que és un motiu contundent: si no votem 364 dies a l'any, per
què el dia que fa 365 hem de votar?
Responc: la gent vota per dues coses. 1.- Per conviccions o ideals.
2.- Per diners i altres avantatges. Analitzem-los.
1.- Vot per ideals o conviccions. Això està passat de moda. Si els
polítics no tenen cap ideal ni cap convicció, tret de la conselleria o
el ministeri, per què els votants n'han de tenir? Els darrers tres anys
han estat alliçonadors. Jo, quan era jove, feliç i indocumentat, havia
votat. Ara, no. Ja no em crec res quan Felip Puig parla que CiU
plantejarà a Espanya la reforma de la Constitució (mentre Duran
s'arrossega per aconseguir l'almoina d'un ministeri). Carod-Rovira em
fa riure quan declara que ERC apel·larà al sobiranisme si el TC tomba
l'Estatut (mentre Puigcercós accepta la llei de dependència). No
m'empasso l'esquerra de disseny de la Mayol, ni el socialisme obrer i
espanyol de Montilla.
2.- Vot per diners i altres tripijocs. Hi ha molta gent que vota per
obtenir avantatges concrets. Per exemple, els militants o previsibles enxufats
dels partits (com els que tenen carnet d'ERC a les Terres de l'Ebre)
voten pensant en un bon sou que pot arribar en el futur. Un altre cas
és els dels jubilats: van a votar a aquells que, a final de mes, els
asseguraran que cobrin la pensió. Com també determinades ONG,
institucions, fundacions, associacions, etc., que rebran mes o menys
calés depenent de qui mani. Els immobiliaris també voten depenent de
favors. Tots aquests interessos formen el que s'anomena "xarxes
clientelars", finançades per la repartidora, és a dir,
l'administració. El PSC hi és especialista. CiU les va teixir durant 23
anys. ERC les teixeix ara. És la perpetuació del caciquisme
decimonònic, altrament dit màfia. Ara: jo no pertanyo a cap d'aquestes
xarxes. Per tant, per què he de votar?
Parlem clar: estic disposat a votar si em paguen. ¿No volen atendre
als "problemes reals" de la gent? Doncs bé: el meu "problema real" és
que vull diners. Com el de molts altres ciutadans, suposo. Per tant,
dues possibilitats. A) Que paguin una pasta a qui certifiqui haver
votat. B) Que facin les eleccions entre setmana i donin festa al
personal.
Cal pagar el vot, perquè votar és una feina delicada i difícil. Fins
i tot requereix un dia de reflexió. Un dia sencer! Quin luxe! ¿Quan va
ser la darrera vegada que un polític català va reflexionar durant tot
un dia?

Un pelut, fill d'una família fatxa rica de Balaguer

isto ye un "pelut"?

jibo.

No està pas malament...