Parlem-ne
"Catalunya (es) mereix més"
Joan Solà
http://www.avui.cat/avui/diari/06/set/14/252942.htm
A l passat referèndum de l'Estatut, ERC defensava la seva posició amb el lema Catalunya mereix més. Algun articulista de la premsa diària i altres persones van cridar l'atenció sobre aquesta construcció, fins i tot consultant algú del gremi dels filòlegs. Les persones al·ludides opinaven que el lema hauria hagut de ser Catalunya es mereix més. Pujant xino-xano cap a Sant Martí del Montnegre des de Vallgorguina, un diumenge ho comentava amb els meus amics de muntanya, Joan Llobet, Xavier Pla i Albert Rico. I em sembla que val la pena de compartir amb vostès el que dèiem.
En primer lloc, ningú no posaria la mà al foc que Catalunya mereix més és realment incorrecte; però vaja, clarament es prefereix l'altra construcció. Ara bé: sembla que també hi ha consens en el fet que aquestes dues construccions no voldrien dir exactament el mateix: Catalunya es mereix més voldria dir que els catalans hem fet les coses prou bé perquè se'ns recompensi, que ens portem de tal manera que ens escau el premi; que, sisplau, en consideració a tot plegat no se'ns retallin més les ales, etc. En canvi, Catalunya mereix més no apel·laria a cap acció o mèrit contextual, i vindria a significar, simplement, que Catalunya no ha de renunciar a res, no ha de ser covarda ni tímida a l'hora de mirar el seu entorn polític i el seu futur. Dues coses prou diferents. Tan diferents, que immediatament vam convenir que la primera era humiliant, pròpia d'un poble mesell, afeblit, enervat, mancat de confiança en si mateix, ajupit al secular paper de subordinat polític (i per tant lingüístic i etc., etc.); i que la segona, ves per on, encara se salvaria pels pèls: ¿era això el que hi havia al subconscient de la maquinària d'ERC? No ho puc / podem saber: avui la "nostra" publicitat està majoritàriament pensada en castellà i si de cas es "tradueix" al català. Concedint que la frase d'ERC fos original, se salvaria pel pèls, dic: perquè ara els caminadors del Montnegre rebutjàvem que el verb merèixer fos el verb adequat per expressar això. Si volíem dir això, havíem de dir-ho sense embuts ni tremolor de llavis: Catalunya exigeix més.
Dit això, i deixant l'aspecte polític, observin un altre detall: la diferència que sembla que podem atribuir a les dues construccions anteriors, ja no es percep si el complement del verb merèixer no és el quantificador més sinó un sintagma nominal ordinari com ara més bon tracte: Catalunya mereix més bon tracte i Catalunya es mereix més bon tracte ja se senten com a equivalents; i, per augmentar la curiositat, ara ja potser no sentiríem cap escrúpol si no hi posàvem el pronom es. De moment no tinc cap resposta per a aquesta nova observació. Per acabar, podem insinuar que l'estranyesa que causa Catalunya mereix més (almenys abans d'haver vist que podríem atribuir-li un altre valor) seria deguda al fet que generalment amb aquest verb expressem la idea de recompensa, no pas la d'exigència, i per tant l'usem amb el pronom.
Índex 
Dj Set 14, 2006 9:45 am
