Proponen una subsede del Diocesà en Fraga para zanjar el lit

Lleida - Francesc Guillaumet 2006-12-20

La creación de una subsede del Museu Diocesà de Lleida en Fraga con una gestión compartida entre Catalunya y Arragón sería una “vía de solución” para solventar el litigio del arte sacro. Así lo afirma el Institut d’Estudis del Baix Cinca en un comunicado hecho público ayer y que incide en “la palabra, el pacto y el acuerdo” como principales argumentos.

Patronat de Turisme
La entidad presidida por Susana Barquín subraya que esta propuesta tiene en cuenta la unidad museística del Diocesà, puesto que Fraga forma parte de un territorio que perteneció históricamente al obispado de Lleida y que actualmente se encuentra adscrito a Barbastro. Asimismo, la propuesta incide en el hecho de que Fraga, por su peso demográfico y su enclave geográfico, “es y debe ser el punto de encuentro entre las comunidades hermanas de Aragón y Catalunya”.
Pero el comunicado del Institut d’Estudis del Baix Cinca también pone de relieve que su propuesta pretende, sobre todo, “levantar una voz de concordia por encima de las voces de crispación y enfrentamiento”.
El comunicado hecho público ayer, que se hará llegar a las instituciones y entidades de Catalunya y Aragón, manifiesta todos los puntos de unión entre dos “comunidades hermanas, históricamente vinculadas, que mantienen nexos de unión provechosos para ambas partes”. Por esta razón, la entidad cultural aragonesa plantea de que el litigio del arte sacro se resuelva en el marco del “diálogo y la armonía”.
La propuesta del Institut d’Estudis del Baix Cinca coincide precisamente con lo que manifestaron los representantes de los partidos políticos catalanes antes de las elecciones del 1 de Noviembre. En aquella ocasión, y en el marco de una mesa redonda organizada por los Amics del Museu, CiU, PSC, ERC, PP e ICV se mostraron favorables a la creación de una subsede en la Franja como una de las posibles soluciones al litigio.
Un libro sobre el arte
El litigio del arte sacro y el Diocesà también fueron protagonistas ayer en la presentación del libro L’Opus Dei enfronta Catalunya amb l’Aragó. L’art sacre de Lleida en joc (Llibres de l’Índex), un libro firmado por Josep Maria Prim, Ascari Maria Mundó, Marta Canales, Guillem Chacón, Ramon Sistac y Montserrat Macià. Prim incide en el papel que tuvo el Opus Dei en la segregación del obispado de Lleida, mientras que Ascari Maria Mundó habla de la historia de la diócesis. Montse Macià hace lo propio con la historia del museo, mientras que Chacón, Canales y Sistac se centran en la realidad de la Franja.

Avui he sentit a Catalunya Ràdio les declaracions de la col·laboracionista Susan[n]a Barquín, de l'Institut d'Estudis del Baix Cinca, en què desprès d'advocar per una subseu del Museu a Fraga, al final se li escapa que ha d'estar sota el control de la DGA.






col·laboracionisme

[de col·laborar]

m POLÍT /HIST Actitud ideològica i pràctica de qui, en un país sotmès a un règim d'ocupació, propugna i segueix una política d'entesa i de col·laboració amb l'invasor.

cat1714 escrigué:

Avui he sentit a Catalunya Ràdio les declaracions de la col·laboracionista Susan[n]a Barquín, de l'Institut d'Estudis del Baix Cinca, en què desprès d'advocar per una subseu del Museu a Fraga, al final se li escapa que ha d'estar sota el control de la DGA.






col·laboracionisme

[de col·laborar]

m POLÍT /HIST Actitud ideològica i pràctica de qui, en un país sotmès a un règim d'ocupació, propugna i segueix una política d'entesa i de col·laboració amb l'invasor.

Per què li poses lo nom en castellà? En tot cas, ja m'explicaràs qui considere a la Franja un país ;-)

ranciolí escrigué:

cat1714 escrigué:

Avui he sentit a Catalunya Ràdio les declaracions de la col·laboracionista Susan[n]a Barquín, de l'Institut d'Estudis del Baix Cinca, en què desprès d'advocar per una subseu del Museu a Fraga, al final se li escapa que ha d'estar sota el control de la DGA.






col·laboracionisme

[de col·laborar]

m POLÍT /HIST Actitud ideològica i pràctica de qui, en un país sotmès a un règim d'ocupació, propugna i segueix una política d'entesa i de col·laboració amb l'invasor.

Per què li poses lo nom en castellà? En tot cas, ja m'explicaràs qui considere a la Franja un país ;-)

Tot al contrari. Ha sigut el "periodista" de la crònica que has citat qui li ha posat lo nom en la llengua oficial d'Aragól. Els meus claudàtors eren per a fer-ho veure.

Ara bé, vist el que li he sentit dir avui a la ràdio, no m'estranyaria que l'hi tingués.