Neop@tria

Foro de discusión ta todas as antiguas tierras d'a Corona d'Aragón. Fòrum de discussió per a totes les terres de l'antiga Corona d'Aragó. Fòrum de debat per totas las terras de l'antiga Corona d'Aragon.
 
ÍndexÍndex  GALERIAGALERIA  FAQFAQ  CercarCercar  Registrar-seRegistrar-se  Llista de MembresLlista de Membres  Grups d'UsuarisGrups d'Usuaris  Iniciar Sessió  

Comparteixi | 
 

 Interessant comentari a ss.com

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo 
AutorMissatge
Rondinaire



Nombre de missatges : 731
Registration date : 06/09/2006

MissatgeAssumpte: Interessant comentari a ss.com   Dl Nov 06, 2006 4:06 pm

Cita :
El comentari comentat

Sostres, m'adreço a tu no com una lectora que t'escriu una carta oberta sinó com algú que voldria compartir amb tu algunes reflexions, al marge de si et semblen encertades o no. No seré complaent; no ho he estat mai si no m'ha semblat just. Si no ho publiques, tant me fa.

Suposo que deus saber que força lectors que aboquem aquí les nostres opinions signem amb pseudònim i que, alguns, tenim alguna projecció pública. Éts lliure d'especular sobre si això és hipocresia, distància, covardia, prudència o ganes de tocar el que no sona. Escrius bé; de vegades tens tota la raó, sovint ets d'una cruesa inhumana, ocasionalment arribes a fregar la poesia, amb freqüència caus en la carrincloneria i de tard en tard m'indignes amb una xaroneria delirant.

El dia de les eleccions et va equivocar, i molt. En tens tot el dret, naturalment. I també tens dret a ignorar que molta més gent del que suposes et llegim -aquí i a l'Avui- no només per admiració o per morbosa curiositat sinó per polsar l'ànima d'un segment de la població de la qual tu, t'agradi o no, n'ets exponent i portaveu : el dels joves, rics, brillants, frívols nois de l'alta burgesia barcelonina. No cauré en la descortesia de contar-te la meva vida. Només vull que sàpigues que, gràcies a Déu, tinc el privilegi de pertànyer a una família cohesionada, ben situada i respectada pels seus mèrits, capaç d'estimar-se i d'estimar Catalunya; que només he hagut de passar penúries quan m'he enfrontat al que em semblava manifestament injust, assumint amb tranquil·litat la presó en l'època franquista, i que els meus avis van perdre una guerra, van passar per camps de concentració i per la presó i van haver de patir la humiliació de la derrota, la repressió i la pobresa sense rendir-se. Jo, i molts membres de la meva família, hem votat moltes vegades Convergència, i li hem donat suport públicament quan tu eres un vailet i la teva família feia canapès -deliciosos- i no es mullava públicament, com no ho ha fet mai. Parlo de quan Convergència era el partit de la gent que estimava Catalunya, el partit d'aquell Pujol que havien empresonat i que va aconseguir que alguns agosarats pintessin damunt els murs de mitja Catalunya (amb brotxa i pintura, abans que s'inventessin els esprais) "Pujol llibertat". Votàvem Convergència quan era un garbuix benintencionat de liberals, socialdemòcrates, cristians i carbonaris entestats en salvar una pàtria que havia sobreviscut miraculosament a l'ignomínia del franquisme, a l'ofec dels hereus de l'ombra més fosca que havia parit la història. Votàvem una Convergència menestral, inquieta, generosa, culta, laica, nostra, nostra!! Després van venir les majories i el poder; els encerts i els errors... I els errors, i els errors. I vam votar Esquerra.

L'any 2003 Esquerra no es va equivocar per donar pas a un canvi. Però les marrades de part dels seus aliats i la seva inexperiència ben aviat van mostrar-nos a tots, com sol passar, que l'infern és empedrat de bones intencions. Per això tanta gent que els va votar, aquesta vegada se n'ha estat. Però per què no han votat CiU en massa? No és pas, com alguns ens han volgut fer creure, perquè Artur Mas hagi estat prepotent. Mas s'ha mostrat segur, solvent, preparat, disposat a l'esgrima que calgués sense pors ni concessions. No és per la fotografia amb Zapatero; la majoria entenem que va ser Mas qui va forçar un Estatut de màxims, el llindar veritable de l'heretat, de la memòria i del futur, i que només ell podia pactar un intemezzo en aquest joc extenuant de conquestes lentes, de lluites persistents que garanteixin -més enllà del desgavell i la mesquinesa d'uns partits catalans que negociaven dividits, a traïció de tots contra tots-, porcions de sobirania irrenunciable. Aleshores, si no l'hem percebut com un líder prepotent, ni com un traïdor, si creiem que és un home preparat, segur, solvent, modern, ¿per què no l'hem votat en massa?

T'has fet aquesta pregunta en aquests termes? Se t'ha acudit alguna raó que vagi més enllà de l'insult o del plany? De debò creus que tota Catalunya està malalta? No, senyor Sostres. Catalunya té molts problemes, potser hi ha molta gent malalta, però sobretot hi ha gent dolguda, trista, amoïnada, claudicant, traïda, decebuda, desesperada, insultada. Jo volia votar CiU perquè creia que no podíem permetre'ns un altre tripartit esbojarrat i estèril ni un president mediocre imposat des de Madrid. El trionfalisme d'alguns sectors afins a CiU els darrers dies de la campanya, amb un llenguatge d'obert menyspreu cap als votants d'Esquerra i les classes treballadores -catalanes!- van aconseguir frenar el meu entusiasme : "55 diputats", "62 diputats", "els escombrarem", "desapareixeran del mapa", "s'empassaran la MAT", "l'estat del benestar és insostenible", "el teatre és cosa de sociates i de barbuts", "Puig Antich era un pistoler", i més, i vinga, i tomba, i fot-li!

Pobre Artur Mas! Tant me fot que li diguin Arturu en la intimitat o que pertanyi a una família benestant o que els darrers dies del franquisme l'enxampessin estudiant. Però quan votes, no només li concedeixes la teva confiança a un home, sinó a tot un partit. La vigília del dia 1 de novembre, quan per pura tradició no podem evitar el record dolorós de la gent estimada que malauradament ja no ens acompanya, vaig començar a trontollar. "I si els dones la majoria absoluta? I si demà a la nit t'has d'empassar frases insultants i somriures exultants de gent que no té res a veure amb tu, amb el que tu creus que és Catalunya, amb la teva lluita de tants anys? I si et trobes que has votat la gent que tractava el teu avi com una puta merda?" I et vaig imaginar a tu, i al Prenafeta i al Madí i a l'Oriol Pujol... I vaig pensar que no teníeu res a veure amb aquella Convergència del Pujol heroic fotent-se en una presó franquista, ni amb els milers d'homes i dones que es van jugar les seves humils feines, la condemna insuportable de les murmuracions dels seus pobles miserables, o els anatemes de mossens ridículs, suats, venuts; de tanta gent que va fer ni que fos un gest humil de rebel·lió per convidar els qui els envoltaven a sentir-se orgullosos de ser catalans. No estic parlant de la prehistòria. Molts ho hem viscut i molts que encara no havien nascut ho senten com una ferida i se saben orgullosos de tenir aprop gent modesta i generosa que va fer el que va poder, per poc que fos.

El dia de les eleccions jo havia d'agafar un tren i tirar-me dues hores de viatge per votar i dues hores més per tornar al lloc on ara resideixo. Abans vaig entrar a Internet : l'Avui, La Vanguardia... i la teva web. Com era d'esperar et pasaves un quilo de prepotència i anunciaves la teca que et clavaries al Drolma. El dia abans ja ens havies regalat la teva visió sobrada de la jornada que ens esperava, sempre entre àpats pantagruèlics i felices anades i tornades amb amics de famílies "comme il faut", la gent que està per damunt del bé i del mal, de la "gentola" que fitxa al taller, de la pobra púrria que fa que Catalunya bategui a totes hores i que tant t'indigna que tingui un mes de vacances. A les 13h del dia 1 algú va deixar-te un missatge dient-te que no et vantessis de la teva riquesa, que la gent que vota CiU majoritàriament ho fa per patriotisme, no perque siguin uns privilegiats, com tu; que molts les passen magres i que malgrat saber que votin a qui votin tots els finals de mes passaran angoixes, votarien CiU. Però tu, a les 14h. ens informaves del teu triomfal dinar al Drolma a base de tòfones blanques i llagosta i pontificaves si tal menjar lligava o no amb tal altre. I saps què vaig pensar? Que agafi el tren sa mare! Que els voti aquesta púrria que no sap el que és el respecte ni la humilitat ni la solidaritat entre catalans. No penso votar el tripartit, però ni boja no votaré aquesta gent que ens insulta tant com els conqueridors, perquè el meu país, la meva gent també ha estat trepitjada per aquesta classe de sociòpates que es fan un tip de riure de la gent que es vesteix amb el que pot, que quan té quatre duros i vol fer feliços als seus els convida a un restaurant barat, que mai no podrà viatjar a Nova York ni dinar al Bulli, que l'únic mal que fa és llevar-se cada matí a les set i treballar deu hores per viure i dur algun fill al món, català, que segur que se sentirà més orgullós dels seus pares i del seu país que els fills que tu no tens. Ho sento, Artur Mas, però mentre estiguis envoltat de gent tan mesquina no et votaré.

I tu, Salvador, sàpigues que, així com un paleta ha de patir tota la seva vida amb la visió d'un nyap que va construir de jove encara que tothom hagi oblidat qui va bastir aquell edifici, un escriptor es troba, ho vulgui o no, amb els seus escrits tota la vida. Que per anys que visqui, si ha estat injust, com a injust serà recordat; que si ha fet mal, algú li ho retreurà; que el menyspreu i l'insult no s'evaporen; que per sort sempre hi ha algú, encara que sigui el retardat del poble, que l'assenyalarà. Ara et rellisca, però algun dia el que vas escriure fa vint anys et farà molt, molt més mal del que tu vas voler fer.

la resposta d'en ss, fluixa, molt fluixa
Tornar a dalt Ir abajo
Veure perfil de l'usuari
Rondinaire



Nombre de missatges : 731
Registration date : 06/09/2006

MissatgeAssumpte: Re: Interessant comentari a ss.com   Dl Nov 06, 2006 4:06 pm

La resposta:

Cita :
Catalunya

Catalunya ha decidit, com diuen els cursis. Bé, Catalunya no ha decidit gran cosa, primer perquè Catalunya no té cap gran cosa a decidir, no hi ha cap gran cosa que depengui d’ella o de nosaltres; i encabat no had ecidit tampoc perquè la mediocritat, la grisor dels resultats deixen la decisió en mans de les cúpules dels partits i fins i tot en mans de Zapatero. Tindria gràcia, per cert, que després de no sé quants anys de retòrica convergent sobre el sucursalisme del PSC i la seva dependència del PSOE, apel·lés ara Mas al PSOE per impedir que el PSC fes el que vol fer, que és el tripartit.

Bé, però el tema de l’article no és exactament aquest. El tema de l’article és analitzar Catalunya a través del que ha votat. Primer cal dir que després de 3 anys de triparit, després de tots els escàndols, de tota la vergonya i de tot sels fracassos, el tripartit ha tornat a rebre l’aval dels catalans, i les tres formacions que l’integren han tret un total de 70 diputats. Visca. Visca Catalunya, vull dir, i la intel·ligència de Catalunya.

Encabat, si mirem endins del tripartit, veiem que el PSC ha rebut un cert càstig -poc càstig si penses que el candidat era Montilla-, Esquerra ha perdut 2 escons però ha aguantat amb admirable resistència i Iniciativa n’ha tret 3 de més. Pel que fa a Esquerra, que 400.000 nacionalistes s’estimin més aquesta colla d’inútils i dements que duen les regnes d’Esquerra que no pas Convergència és dramàtic. Que una tercera partdel catalanisme sigui tan summament limitadeta i cutre no és cap bonanotícia. En canvi m’alegra que més d’un 40% del vot jove, del vot jove que dimecres votà per primera vegada, hagi anat a parar a Esquerra: vol dir que aquests joves són una mica tontets encara però que com a mínim són patriotes, que nno és poca cosa. Ja es faran grans.

Pel que fa a Iniciativa, que Catalunya hagi premiat amb 3 escons més el carcamal del Saura és molt bèstia. L'únic mèrit que he sentit que li reconeixien és el d'estar callat. I au, com que has callat, aquí tenstres escons de regal. Aquest gran carallot de la política catalana ha estat l'únic candidat que ha tret més vots que en les eleccions passades: que sí, home, que sí, que Catalunya està malalta.

Però el que més dramàtic m'ha semblat és el paper que ghan fet els votants de Convergència. Convergència ha perdut resepcte del 2003 cent mil votants. Pot ser que alguns s'hagin mort, pot ser que algun d'aquells vots fos casualitat, però el cas és que Convergència ha perdut cent mil vots respecte del 2003, cent mil vots que ningú no sap on estan.

Si ha estat perquè se t'ha passat, perquè no has tingut temps o per deixadesa, vés a la merda!

Sih a estat per la campanya del David o per l'arrogància del Mas, això jaés tot un altre tema. Ahir va aparèixer a la pàgina un comentari signat amb inicials, un llarguíssim comentari que he penjat a continuació d'aquest article. Bé, aquest comentari va rebre l'adhesió de no sé quants lectors i només una lectora es va quedar sola atacant-lo. Bé, trobo que la pitjor Catalunya, la més mesella i la més repugnant, és la que quedaria inclosa en l'espai moral que definia aquell comentari. És aquesta Catalunya que l'acaba cagant sempre, fins a deixar la nació colgada. Perdó que comenci pel final, però ¿què es pot esperar d'un convergent que al final la conclusió que treu és que no votarà l'Artur Mas en les eleccions més decisives de la nostra història?

El comentarista, d'entrada, no donava la cara. Sóc una persona important i d'una família important però m'amago, deia. Els que per escriure el que pensen necessiten amagar-se solen escriure coses d'aquestes. Per què t'amagues? per què no dónes la cara? Qui ets tu per donar-me lliçons, si t'amagues? Pirmer dóna la cara com les persones decents, primer dóna la cara però no per mi sinó per defensar el que escrius. Mentre t'amaguis com una rata, la claveguera és el teu àmbit.

Bé, el fantasma s'atribuïa uns mèrits familiars (que vés a saber si els té) i després a mi me'ls negava. Un que no té ni la dignitat de dir qui és, un que potser no sigui ningú, resulta que ve a qüestionar-me. Parla de la meva família i diu que mai no hem donat la cara per fer negoci. El meu besavi, Julià Vidal i Olivella, que va fundar el que en podríem dir que va ser el prototip de Semon, va ser alcalde d'Esquerra Republicana de Vilobí. Els de la CNT i la FAI, després de l'alçament militar, li van demanar que reclutés el capellà i dos o tres catòlics més del poble per matar-los. El meu besavi va respondre que havia estat elegit alcalde per protegir la vida dels seus veïns, de tots i cadascun dels seus veïns, i no permatar-los, i després de fer fora del seu despatx la gentola de la CNT ide la FAI va anar a trobar els perseguits i els va amagar i els va ajudar a fugir, i els perseguidors li van fer una paròdia de judici per traïció i el van condemnar a mort. Per sort, l'agutzil, era familiar d'un dels que el meu avi havia ajudat a salvar la vida i és així que agutzil i padrí s'escaparen. No és que vulgui explicar batalletes, ni que m'hagi de justificar, però és que aquesta Catalunya fantasmagòrica que sempre es creu millor i sempre sense motiu, que sempre deixa anarla cagadeta i amaga la màs em té tip i fart de fa molts dies.

La meva àvia fent Semon ha fet gran el teixit empresarial del país i ha sumat excel·lència a la gastronomia nacional. Quin servei més gran es pot fer a un país que l'excel·lència? Què has fet tu, fantasma? Has fet alguna cosa més que anar a la presó? I en tot cas, de què li va servir al país que anessis a la presó? Sé de què li va servir a Catalunya que el president Pujol anés a la presó, però no sé ni si tu hi vas anar ni si va servir d'alguna cosa. Treballar pel país és alguna cosa més que anar a la presó, alguna cosa una mica més seriosa, si pot ser.

Bé, i encabat comença el conegut retret del luxe. És el vell ressentiment social que alguns tenen, i els que tenen aquest ressentiment sempre acaben encegats per aquest ressentiment i no són res més que aquest ressentiment. Ja sé que és estúpid fins i tot comentar-ho, però com poden comprendre jo no vaig al Drolma per fotre ningú ni explico que vaig al Drolma per fotre ningú. A casa sempre s'han ocupat d'ensenyar-nos a menjar, a mi i a la meva germana, i és per això que ens agrada i que estem acostumats a anar a bons restaurants. Però no per fotre a ningú, i cal estar malalt per pensar que algú pot anar a dinar al Drolma per ofendre la teva sensibilitat. És massa car, el Drolma, i oh, fantasma, potser si et conegués seria diferent, però així amb el llençol, així amb les inicials, així entre el fum, m'importa massa poc la teva sensibilitat.

No vull deixar d'insistir, però, en l'afer del ressentiment. Els delirants comentaris del comentarista fantasma sobre el fet que el dia 1 expliqués que dinaria al Drolma provenen del ressentiment i probablement siguin l'explicació de tota la ràbia. Si s'hi fixen, la major part dels retrets provenen de la irritació pel meu tipus de vida que sembla ser que el fantasma no se'l pot permetre. I hi ha aquest intent, tan comú entre els envejosos, de voler dir: "jo sóc pobre, però honest". No, no, vostè més un covard que no és capaç ni de donar la cara pel que escriu.

I que té un problema amb el luxe per cert: perquè només hi ha una cosa més estúpida que creure que algú és millor perquè dina al Drolma, que és creure que algú és pitjor perquè dina al Drolma.

Perquè a veure, si davant del panorama que teníem el dia 1 de novembre, vas decidir deixar de votar el Mas, el meu risotto de tòfona blanca, laveritat és que ets un imbècil. O una imbècil. I no ets ningú per donar lliçons de res a ningú, però molt menys de patriotisme. "Aquesta no ésla Convergència menestral que jo vaig estimar". Però tu què vas estimar, fantasma? I com? Si el teu amor el vas demostrar el dia 1 no votant al Mas, fa 20 anys com ho feres? Votant en favor que processessin el president Pujol? S'ha de ser molt animal per vendre el país per un plat d'arròs. Fins a tal punt arriba la brutalitat del ressentiment social.

Però en fi, el valor d'aquest funest comentari i dels altres comentaristes pedants totalment previsibles i previstos que li han fet d'eco donant-li la raó, és un valor representatiu, perquè hi ha una Catalunya quie és així, hi ha una Catalunya que és així i aquesta Catalunya és nostra, indiscutiblement convergent. Entre el segment convergent no hi ha tants fills de puta com en el segment sociata, però hi ha molts més nois o noies de la cagadeta com aquests que són unautèntic càncer.

Són els que creuen que el Mas ha tret tants pocs diputats per culpa deldevedé del tripartit, i són els que sent el Mas el seu candidat, alfinal no el votaren per causa que no els va agradar el devedé. Si elpaís està en joc i tou et dediques a votar pel·lícules o arrossos detòfona, la culpa no és del devedé o de la tòfona sinó de la teva imbecil·litat còsmica. I contra unes eleccions n'hi ha unes altres, però contra la imbecil·litat només hi ha el fet biològic, que espero que no et sobrevingui fins d'aquí a molts anys.
Tornar a dalt Ir abajo
Veure perfil de l'usuari
 
Interessant comentari a ss.com
Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt 
Pàgina 1 de 1

Permisos d'aquest fòrum:No pots respondre a temes en aquest fòrum
Neop@tria :: Neop@tria-
Canviar a: