arguments per rebatre l'estatut

Perdoneu les errades. Aquí van algunes idees. Ara estem treballant temes com l'hidrològic...
Però aquí van algunes idees de l'àmbit de la llengua (los que sigueu d'entitats de la Franja podeu agarrar el que vulgueu per a fotre canya i si voleu us passem el text final):


ARGUMENTS JURÍDICS PER REBATRE L'ESTATUT ARAGONÈS


L'Estatut de l'aragó de Ley Orgánica 8/1982, de 10 de agosto, de Estatuto de
Autonomía de Aragón establia en el seu article 7:

Las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón gozarán de
protección. Se garantizará su enseñanza y el derecho de los hablantes en la
forma que establezca una Ley de Cortes de Aragón para las zonas de
utilización predominante de aquéllas.

Es a dir establia un manament al legislador a l'òrgan que representa a la
sobirania popular de la totalitat dels aragonesos que una norma elaborada
pel legislador i no de caràcter reglamentari garantiria l'ensenyament del
català i l'aragonès en les zones on des d'un perspectiva de la
sociolingüística més elemental, ambdues llengües gaudisin de predomini.

Per si axò no fos suficient en l'àmbit polític l'any 1986 diversos alcaldes
de municipis de domini lingüístic català, però sota administració aragonesa,
signen la declaració de Mequinensa, on es fa inequívoc el desig de que en
aquella zona el català fos una llengua social i jurídicament normalitzada

La Llei 3/1999, de 10 de marzo, del Patrimonio Cultural Aragonés estableix
novament una serie de mandats al legislador encara més contundents i
esplicits respecte la normalització de la llengua pròpia de 50.000 ciutadans
que han nascut o treballen en terres sota administració aragonesa
Així l'article estableix:


"El aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito
están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza
cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración."

la Disposició final segona estableix:

Una ley de lenguas de Aragón proporcionará el marco jurídico específico para
regular la cooficialidad del aragonés y del catalán, lenguas minoritarias de
Aragón, así como la efectividad de los derechos de las respectivas
comunidades lingüísticas, tanto en lo referente a la enseñanza de y en la
lengua propia, como a la plena normalización del uso de estas dos lenguas en
sus respectivos territorios.

És a dir la legislació prèvia a aquest estatut establia l'obligació de que
el govern aragonès establis:
a) La cooficialitat del català i l'aragonès amb totes les conseqUències
jurídiqyues que se'n deriven en l'ambit de les relacions privades i en el de
les públiques, conforme qualsevol ciutada es pot adreçar a l'administració
pública a l'aragó sigui central, local . o autònomica en català o aragonès
b) L'ensenyament efectiu i la seva promoció social i econòmica efectiva, més
enllà de reduír-la a una variant dialectal exòtica
c) Totes aquestes mesures s'havien de concretar per una norma de rang legal,
pel parlament autònomic

la situació actual que ofereix l'actual projecte d'Estatut és clarament
regressiu envers els drets lingüístics de moltes persones que viuen a
l'Aragó que tenen com a llengua pròpia el català i l'aragonès

Artículo 8. Lenguas y modalidades lingüísticas propias.
1. Las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón
forman parte de las señas de identidad aragonesa y constituyen una de las
manifestaciones más destacadas del patrimonio cultural aragonés y un valor
social de respeto, convivencia y entendimiento
2. Una ley de las Cortes de Aragón regulará su régimen jurídico y
establecerá la forma en que debe garantizarse su protección, uso, promoción
y enseñanza, respetando en todo caso las variantes locales y la
voluntariedad
en su aprendizaje.
3. Nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua.

ja no parla de garantizar l'ensenyament sinó la "forma en que debe
garantizarse" una formula jurídicament més innexacte i força més ambigua, a
més de tancar l'oportunitat d'evitar un possible "valencianització", i
consagrar un principi de seguretat jurídic en un tema tan important com el
lingüísitic, consagrant a nivell estatutari que les úniques llengües que es
parlen a l'aragó són: l'aragonès, el castellà i el català,del conflicte
evitant que aprenguin veus, que manifestin que a la Franja es parlin 24
idiomes diferents, veus que des de el propi govern aragonès no s'han
desautoritzat expressament.

El no estaut d'aragó tenia l'oportunitat de d'adaptar de manera efectiva amb
instruments jurídics esplicits l'adaptació de la Carta europea de llengües
regionals, ratificada per l'estat espanyol al 2001, on estableix que les
persones tene dret de ser escolaritzades en la seva llengua materna, cosa
que actualment molts ciutadans de l'aragó catalanoparlants no tenen pas
dret. Així l'art 21. estableix
Los poderes públicos aragoneses desarrollarán un modelo
educativo de calidad y de interés público que garantice el libre
desenvolvimiento de la personalidad de los alumnos, en el marco del respeto
a los principios constitucionales y estatutarios y a las singularidades de
Aragón.

Mers principis com "singularidades" demostren la visió que te el propi
govern aragonès de la seva pluralitat cultural i lingüística, és una
pecuiliaritat folclòrica sense cap mena d'intenció de donar-li una
instrumentació jurídica per a fer efectiu aquest dret.

Una situació relativament peculiar si tenim en compte que el propi president
del govern aragonès és catalano parlant