Occità a Euskalerria

Saps alguna cosa, Xabip?

http://www.geocities.com/Athens/9479/oc.html#eh

Okzitaniera Euskal Herrian

Biarnok eta Gaskoniak Euskal Herriarekin dituzten mugak ere eztabaidagai (ez borroka gai) izan dira historian zehar. Okzitaniako zenbait izenek badute tradizioak emandako euskal izenen bat (ikus gorago), batez ere Biarnokoek, Zuberoatik hurbil dauden herriek. Aldi berean, Gaskoiera eta Biarnesa ere mintzatzen dira Euskal Herrian: ehundaka bat okzitaniar hiztun badira euskal herritarren artean. Euskal Herriko zonalde hizkuntzaz okzitaniarrak hauek dira: Miarritze-Baiona-Angelu hiriak, Bidaxune inguruko herrixka multzo bat, eta Zuberoako ipar eta ekialdeko herrixkaren batzuk.

Bi taula ditugu hemen, bata okzitaniera mintzo den tokietako izenekin, bestea okzitanierarik mintzatzen ez den eremukoa.

Euskal Herriari buruzko informazioa (kanpotarrentzat) beste orri honetan daukagu.



Occitan in the Basque Country

Basque and Occitan are languages in contact. In the Basque Country proper, there are areas where Occitan (Gascon and Bearnais dialects) is spoken by several hundred people. There are three areas, one the urban area formed by Biarritz, Baiona and Angelu; another one consisting of some villages around Bidaxune, and the third consisting of a few villages in the northern and eastern border of Zuberoa (Soule).

We have two tables below: one for the Occitan-speaking areas of the Basque Country; the other one showing Occitan names for other Basque places (non-Occitan-speaking).
Check also more general information about the Basque Country and its placenames.

Home, alguna cosa hem estudiat ;-).

Al Pais Basc continental s'ha donat historicament un fet que és desconegut a Hegoalde: la convivencia "fronterera" de dues llengües minoritzades però que han estat practicament les uniques conegudes per la població fins els començaments del segle XX. Parlo del occitá gascó i el euskara. Com es diu al text que has posat, hi ha zones dins del territori basc que han estat occitanófones, com ara Baiona, Angelu i Biarritz i alguns pobles a la vora del riu Aturri (Labastide, Bidaxune, Gixune..), on s'han donat casos de bilingüisme históric amb families euskalduns i gascones al mateix lloc i una població competent en ambdues llengües. Al mateix temps, hi ha pobles bearnesos prop de Zuberoa com ara Eskiula o Jeruntze que són encara avui totalment o en part bascòfons. A la Vall de Baretons (Pirineu bearnes) es sap que fins fa pocs segles hi havia llogarets on es parlava basc. En aquesta imatge es veuen el límits entre gascó i basc a la frontera oriental de Zuberoa (a la esquerra basc i a la dreta bearnes, els unics municipis administrativament bascos són Barkoxe i Ospitale-Pia):



També aquí: http://membres.multimania.fr/petxegorri/jeruntze%20eta%20eskiula/Hizkuntzen%20Arteko%20Muga.jpg

Com a curiositat, cal dir que a Donostia i Pasaia també es va parlar gascó fins al segle XVIII, segons alguns estudis i la toponimia. Només cal veure els noms d'alguns llocs de la ciutat: Miramont, Urgull, Aiete, Embeltrán, Mompás, Polloe... Aquí hi ha molta informació:

http://www.euskonews.com/0140zbk/gaia14003es.html#6

El fet d'haver conviscut geograficament al costat d'una altra llengua minoritzada ha fet, diguem-ne, de protecció front al francés, i ha donat com a consecuencia que les fronteres de l'euskara s'hi hagin mantigut més o menys al mateix lloc durant segles, al contrari del procés que es va donar a Hegoalde, on la pressió d'una llengua expansiva i veïna com el castellà ha anat fent reculant al basc a esteses zones de Araba i Nafarroa. Evidentment, això ja no és així i la situació de l'euskara a Iparralde és molt complicada. La del gascó, doncs ja t'ho pots ben imaginar.

Per cert, com a curiositat, Arzac és un cognom gascó. A Sant Sebastiá hi ha uns quants tradicionals: Lafitte, Chaurreau, Trecet.

La última persona que va parlar gascó a Pasai Donibane va morir al 1918 i es deia Eduvigis Trecet.

No tenia ni idea. Molt, molt interessant.

Per cert, i ny'ha hagut frontera lingüística en l'aragonès o les valls del Pirineu suposaven una muga molt marcada?