...supera Catalunya en l'ús del català

Sense dades del País Valencià, a penes l'1,5% dels habitants de la
Catalunya Nord assenyalen el català com la seva llengua. A l'Alguer són
el 14,6%; a les Illes Balears, el 43,6%, tres dècimes més que els que
s'identifiquen amb el castellà, i a Andorra, el 42%. A Catalunya, els
que s'adscriuen al català (48,8%) superen en un 4,5% els que
s'enquadren en el castellà. I a la Franja, el percentatge de ciutadans
que afirmen que el català és la seva llengua escala fins al 66,6%.
Exactament dos de cada tres fronterers.

Ixo ha passat de sempre.

Allora

¿Se tranca ixa relazión entre midas lechislatibas de protezión y situazion soziolinguistica? En la Franja no se i fa res, y goza d'un buen estau de salut.


No ye una contradizión?

Per aquí va la cosa... ;-) La Franja, comparada en les viles catalanes veïnes, que tenen unes condicions socals paregudes, però en una política lingüística ben definida a favor del català, són com la nit (Franja) i el dia (Catalunya)... Però a Catalunya en les dades totals li pesa molt l'Àrea Metropolitana i la línia de costa, que és un altre món.
En tot cas, hauríem de parlar de si les àrees rurals estan "aïllades". La sensació és que la gent de pobles de 500 habitants coneixen més comarca (i Saragossa i Lleida i Barcelona) que la gent de, per exemple, Alcanyís, que tendixen a limitar-se només a Alcanyís - Saragossa. És una sensació.

Els liberals ho agarren com un èxit de les seves polítiques de no intervenció estatal

El que em diran ja ho sé. I la resposta no cal que te l'explica.