Mantenir la llengua: consciència, conducta i recursos

De Infozèfir:

Mantenir la llengua: de la consciència a la conducta, passant pels
recursos
-Article de Ferran Suay, Societat Valenciana de Psicologia

L’Oriol va nàixer en un poble de la Catalunya central, però treballa i
viu a Barcelona. Al matí esmorza en un bar on, com que el cambrer és
sud-americà, ell demana les consumicions en castellà. A la feina té una
companya que, tot i ser d’origen murcià, ha viscut tota la vida a
Catalunya; amb ella, però, l’Oriol també hi parla en castellà, perquè
assumeix que li resulta més còmode (a ella). Tanmateix, l’Oriol no se
sent obertament avergonyit d’ésser català, ni en renega. De fet, parla
català amb la seua família i amb els amics, compra llibres i revistes
en català, i quan s’ha d’adreçar a algú pel carrer, sol fer-ho en català.
Això sí, si li responen en castellà, ell canvia amablement de llengua,
i quan li sembla que l’interlocutor té aspecte de nouvingut, fa servir el
castellà.

Tot i que aquestes descripcions són inventades, probablement hi ha
molta gent que es pot reconèixer en la conducta de l’Oriol. Com ell, no són anticatalans. Molts, fins i tot, es definirien com a catalanistes.
Senzillament, adopten una conducta lingüística que els sociolingüistes
anomenen «norma de convergència al castellà». No cal dir que les
conseqüències de l’aplicació d’aquesta norma apunten directament contra
la línia de flotació del català, perquè en fan inútil tant l’ús com el
coneixement. Aquesta norma de subordinació del català també afecta,
però, i molt negativament, el benestar individual, perquè atempta
contra una necessitat bàsica com és l’expressió desacomplexada de la
identitat. La cosa que resulta més curiosa –absurda!– és la quantitat de gent que renuncia alegrement a exercir el seu dret d’expressar-se en la seua llengua i, sistemàticament, es plega a la dels seus interlocutors.
Sembla que més del 70% de la població catalanoparlant exhibeix
habitualment aquesta conducta de subordinació, i l’aplica de manera més
o menys automàtica.

La perspectiva psicològica... continuar llegit